Els has d’advertir de part meva (Diumenge 23)

“Et faré responsable de la seva sang”, és l’advertència que Iahvè fa al profeta Ezequiel. Prèviament li havia dit: “Quan sentis dels meus llavis una paraula, els has d’advertir de part meva”. Quina gran responsabilitat la del profeta! Primer, estar atent a la veu divina, que no és poca cosa; i a continuació, advertir el poble amb paraules que el commoguin i que el moguin a abandonar el seu mal comportament, que tampoc és gens fàcil.

En aquest sentit, la resposta del salm esdevé molt útil: “Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: «No enduriu els vostres cors»”. Escoltar la veu del Senyor, a través de la paraula directa de l’Escriptura o a través de les mediacions humanes, ens ajuda a estovar els nostres cors i a abandonar els mals camins, els mals costums, o les males accions que ens desqualifiquen davant els altres, perquè pensem massa en nosaltres i massa poc en els altres.

Sant Pau, escrivint als cristians de Roma, rematava el que acabem de dir amb aquesta declaració tan clara: “Qui estima no fa cap mal als altres”.  És a dir, tot el mal que conscient o inconscientment fem als altres és perquè no estimem, o més ben dit, perquè ens estimem massa a nosaltres en detriment dels altres. Per això l’apòstol sentenciarà dient: “Estima els altres com a tu mateix”, una frase conegudíssima de la tradició jueva provinent del llibre del Levític i que Jesús també utilitza per sintetitzar els manaments de la Llei.

L’evangeli de Mateu posava en boca de Jesús com fer una correcció fraterna quan un germà de la comunitat peca. Humiliar-lo o acusar-lo públicament malgrat es tingui la raó provocarà el tancament i l’hostilitat del germà. Jesús ho deia ben clar: “ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols”. Aquesta és la gran fórmula per dir les coses: el tu a tu, sempre eficaç perquè ajuda a aconseguir el to i el discurs adequat, que sempre ha de ser humil i d’estimació; evitant així que l’altre se senti jutjat. Si això no funciona, cal buscar ajut d’altres persones deia l’evangeli; i si tampoc funciona perquè el germà continua tancat, aleshores és quan cal actuar amb més determinació per defensar la comunitat. Evidentment, l’evangeli parlava de casos greus de refús a la comunitat, la qual ha de vetllar per esdevenir tothora receptacle de la presència de Jesucrist: lloc sagrat de comunió amb Crist i amb les germans. Així ho afirmava Jesús: “On n’hi hagi dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells”. No podem malmetre aquest tresor amb els nostres mals comportaments, ni tampoc podem deixar que el comportament dels altres malmeti el tresor d’aquesta presència sagrada.