“Esperava que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres”. El profeta Isaïes narra de forma al·legòrica la decepció de Iahvè per Israel, la seva vinya estimada i plantada amb tanta il·lusió. Iahvè esperava bons fruits d’Israel però ha estat el contrari: la resposta ha estat decebedora. Per aquesta raó, el profeta anuncia les invasions dels imperis veïns, que conqueriran Israel i deixaran la vinya devastada per la irresponsabilitat dels seus responsables. Sentir-se decebut és quelcom que nosaltres també experimentem quan ens aboquem a persones o grups, a feines o institucions, quan hi dediquem mil i un esforços però no apreciem cap retorn. Però això té efecte bumerang: també nosaltres decebem els altres quan no corresponem amb bons fruits el que han fet per nosaltres, i aquí, l’exemple més clar són els nostres pares. Però a la llum del profeta Isaïes i del salm responsorial les decepcions i els incompliments han de servir-nos per reaccionar de manera humil i positiva. Així ho expressava el salmista: “Senyor, Déu de l'univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats”.
A l’evangeli d’avui, seguint amb l’evangelista Mateu, Jesús
adreça una altra paràbola als grans sacerdots i notables de poble, és a dir,
als seus responsables. Jesús fa una versió actualitzada de la paràbola de la
vinya del profeta Isaïes. Jesús explicava que els vinyaters (els responsables
d’Israel) es volen apropiar de la vinya i rebutgen repetidament els enviats de
l’amo. Fins i tot, quan arriba el fill, s’atreveixen a matar-lo per apropiar-se
definitivament de la vinya: una clara al·legoria a la mort de Jesús. Els
mateixos grans sacerdots i notables responen de fer matar els vinyaters i
donar la propietat a uns que la facin fructificar. Per això Jesús conclou la
paràbola adreçant-se sense embuts als grans sacerdots i notables: “el Regne de Déu us serà pres i serà donat a
un poble que el farà fructificar”. La paràbola al·ludeix a les tensions de
la primitiva comunitat cristiana amb el judaisme oficial, però la podem
actualitzar si pensem en tants segles de tradició cristiana que han provocat la
parcel·lació de la seva vinya, on cada tradició eclesial ha delimitat el seu
territori amb ritus i dogmes distintius. El mateix podem dir quan “marquem
territori” en els nostres espais casolans, laborals, eclesials...
Per aquesta raó segueixen sent útils les exhortacions que sant Pau adreça als cristians de Filips: “interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d'elogi”. És a dir, no ens mirem tant el melic; mirem al nostre voltant i mirem sobretot vers Déu, el referent de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada