“Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada”. Ho deia el profeta Isaïes, que continua acompanyant-nos en la recta final del temps de Nadal; avui amb belles evocacions sobre l’impacte de la refulgència divina sobre els humans a causa de la seva proximitat. El profeta també detalla les reaccions: “Tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles”. El comentari ens remet a les cavalcades que ahir omplien la nostra geografia per admirar l’esplendor dels tres reis d’Orient carregats de regals; però el text es refereix a la ciutat de Jerusalem i al seu temple com a lloc de la solemne manifestació divina, on tothom s’hi aplega per assaborir-la.
Les visions utòpiques d’Isaïes, més que descoratjar-nos a causa de la nostra mediocritat, esdevenen un amable regal de reis que sacseja la nostra fibra interior; que ens desvetlla els anhels que tot això esdevindrà possible: com a horitzó humà d’un futur amb Déu; però que hem de treballar en el present, que ha d’estar acompanyat per Déu.
Aquest present acompanyat per Déu queda representat en l’evangeli per l’estrella que guia els tres mags d’Orient; una estrella que els omple d'alegria perquè els condueix a contemplar l’infant: “La seva alegria en veure allà l'estrella va ser immensa”. El present acompanyat per Déu també apareix en forma de somni, quan els tres mags són advertits de tornar a casa per un altre camí, fent cas omís a les instruccions de l’autoritat reial. El que l’evangeli presenta com a fàcil a causa de la docilitat dels tres mags no ho és tan en la nostra quotidianitat. Vivim envoltats per estrelles de tota mena: en forma de personatges estel·lars que ens enlluernen, en forma d’empreses que il·luminen el planeta amb els seus guanys, en forma de països brillants que marquen la pauta dels altres. Son estrelles multiformes que poden despistar-nos de seguir de l’estrella que guià els tres mags; una estrella que, en definitiva, només ells van saber veure i seguir.
Perquè els tres mags estrangers de l’evangeli escenifiquen el misteri secret que anunciava la carta als Efesis: “que tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència”. Ho diem en llenguatge de la diada d’avui: gràcies a Jesucrist, tots rebem regal sense distincions. Només cal participar de la cavalcada que repetim cada vegada que celebrem la nostra fe al voltant de Jesucrist, com estem fent en aquests moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada