Complir tot el que és bo de fer (Baptisme de Jesús 2023)

“Convé que complim tot el que és bo de fer”, és la resposta de Jesús a Joan Baptista en l’evangeli de Mateu. El que és bo de fer no sempre coincideix amb el més lògic, i més si es tracta de la lògica divina que és ben diferent de la humana. Joan Baptista és dòcil a les paraules de Jesús i accedeix a batejar-lo malgrat ho trobi ridícul, perquè no entén que la seva mediació esdevindrà important perquè Déu proclami de manera pública el que ell captava de manera personal: que Jesús és el Fill estimat en qui Déu s’ha complagut.

Convenia que tothom complís la seva tasca: Jesús de presentar-se al Jordà per ser batejat i Joan Baptista per realitzar-ho: perquè aquest era l’escenari més apropiat perquè Déu presentés de manera pública i entenedora la grandesa de Jesús. L’escena del riu Jordà amb el cel obert, l’Esperit Sant baixant, i una veu de procedència celestial expressen una teofania que vol ser col·lectiva; indiquen que Jesús és conscient de qui és i es deixa guiar per Déu perquè els altres apreciïn la seva procedència en el lloc més adequat: en el silenci del desert, travessat per un petit riu que li dona vida, i a mans d’un home que anuncia la vinguda del Messies.

En els Fets dels Apòstols, Pere també proclama públicament la grandesa de Jesucrist, que en la seva vida mortal “passà per tot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell”. I si això és possible és perquè “Déu el va consagrar ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder”.

El profeta Isaïes també feia referència a la presentació pública que Iahvè realitza del seu servent: el messies ungit i estimat, que la tradició cristiana llegeix com un anunci profètic de la figura de Jesús. Després de la presentació pública amb tota mena d’ets i uts, Iahvè se li adreça personalment: “Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t'he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca”. El repte d’aquest servent de Iahvè anunciat per Isaïes és descomunal, un repte assumit i fet realitat per Jesucrist. Un repte que nosaltres hem d'encaixar i, com el Baptista, “convé que complim tot el que és bo de fer”.