dissabte, 21 de gener de 2023

Fent llum entre les tenebres (Diumenge 3)

“El poble que vivia a les fosques ha vist un gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós”. Aquesta frase tan solemne l’hem escoltada dues vegades: en la primera lectura del profeta Isaïes i després en l’evangeli de sant Mateu. El profeta Isaïes proclamava un cop més la vinguda transformadora del Messies salvador de Déu, el qual capgira la realitat social i política del moment: el poble que vivia a les fosques és el poble d’Israel dominat pels conqueridors assiris; el país tenebrós és la Galilea ocupada.

L’evangeli de Mateu es serveix del context geogràfic de les proclamacions messiàniques del profeta per explicar l’inici de la predicació de Jesús en la Galilea. Jesús deixa la seva pàtria natal de Natzaret per instal·lar-se a la riba del llac de Tiberíades, concretament a Cafarnaüm: un lloc estratègic de pas de caravanes cap a Damasc vers el nord, i cap el Mediterrani vers el sud; per Cafarnaüm passava la Via Maris, la ruta internacional que unia orient i occident. En aquesta geografia plàcida i fèrtil, Jesús reuneix els primers quatre deixebles, uns pescadors de la zona: Simó Pere, Andreu, Jaume i Joan, que responen amb rapidesa a la crida tan directa de Jesús:  Immediatament abandonaren les xarxes, la barca i el pare, i se n’anaren amb ell”. L’evangeli acabava dient que Jesús “anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia”. Aquesta és la triple manera amb que l’evangelista concreta les paraules d’Isaïes que el poble ha vist una gran llum en la Galilea: Jesús és aquesta gran llum que ensenya en les sinagogues, que predica la bona nova i que guareix els malalts.  

Com a deixebles de Jesucrist que som, la nostra tasca també esdevé ser llum que il·lumina foscors i tenebres: ensenyant, predicant i guarint com Jesús; i no perdre el temps i les energies en discussions internes. Aquest és el disgust de Pau quan escriu als corintis: “M’han parlat de les desavinences que hi ha entre vosaltres.” L’apòstol lamenta les divisions de la comunitat a causa de les tendències dels líders eclesials: Pau, Apol·ló, Quefes. Pau apel·la a la unitat: “Us demano que aneu d’acord i que no hi hagi divisions entre nosaltres”. Aquesta casuística esdevé molt útil en la Setmana de pregària per la unitat dels cristians que estem celebrant; també a rel de la mort del papa emèrit Benet XVI que ha desvetllat suspicàcies de dues línies diferents d’exercir el papat que es volen contraposar i enfrontar al papa actual. Seguint el missatge de l’apòstol afirmem que en ambdues circumstàncies es tracta de línies paral·leles i no oposades que cerquen el mateix: proclamar la bona nova del regne, sense ombres internes que distorsionin la llum que irradia l’evangeli de Jesucrist.