Confia en ell i deixa’l fer (Divendres 3)

“Només sofrint amb constància podreu complir la voluntat de Déu i obtenir el que ell ha promès”. Aquesta frase de la carta als Hebreus serveix com a síntesi de tot l’escrit, que és exhortar a la perseverança en la confessió de fe i en la vida comunitària. Per això també afirmava: “Nosaltres no som dels qui es fan enrere i es perden.”

De fet, malgrat sapiguem que el premi de la vida eterna que els creients obtenim sigui gros, el no palpar-lo con voldríem en aquesta vida ens afluixa la voluntat i ens empeny buscar consol en realitats humanes més tangibles. Per aquesta raó el salm responsorial ens deia: “Encomana al Senyor els teus camins, confia en ell i deixa’l fer”,

L’evangeli de sant Marc ens donava el mateix missatge quan Jesús explica a través de paràboles que el Regne de Déu que palpem a la terra no és gens mediàtic, sinó que germina i creix de manera quasi imperceptible com la llavor d’un gra de blat o d’un gra de mostassa, però que finalment acaba donant fruits ben visibles i tangibles. És a dir, els fruits visibles del Regne de Déu necessiten temps (que vol dir paciència i perseverança) i silenci. Per aquesta raó cal sofrir amb constància, diria la carta als Hebreus; per aquesta raó hem de confiar en ell i deixar-lo fer, diria el salm responsorial.