dissabte, 14 de gener de 2023

Vull fer la vostra voluntat (Diumenge 2)

El Senyor m’ha format des del sí de la mare”. Ens ho deia el servent de Iahvè, que el profeta Isaïes presentava en la primera lectura. Nosaltres també podríem dir que el Senyor ens va formar des del sí de la mare, perquè la nostra sensibilitat creient així ens ho fa percebre, però el que ja són paraules majors és afirmar que el Senyor ens ha dit això: “Ets el meu servent, estic orgullós de tu”; i també: “T’he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra”. És evident que aquestes referències no van adreçades a nosaltres, per molt servents de Déu que estiguem disposadíssim a ser. El discurs diví que proclama el profeta va adreçat al Messies d’Israel perquè aplegui el poble dispers, perquè restableixi la seva dignitat i reuneixi els seus supervivents. S’està recordant la trista dispersió provocada per la destrucció de Jerusalem a mans dels babilonis i l’exili forçat de la població. Israel necessita referents que aglutinin el poble i li donin nova vitalitat, per aquesta raó Isaïes anuncia un referent diví capaç d’il·luminar no només a Israel, sinó a tots els pobles.

Sant Pau també esdevingué un veritable servent de Déu, un referent de les primeres comunitats cristianes que començaven l’aventura de constituir-se com Església de Jesucrist. Cert que l’apòstol esdevingué un referent humà, un líder, però molt conscient que la seva empenta i lideratge procedien d’una crida divina. Ho compartia en l’inici de la primera carta als corintis: “Pau, que pel voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist”.

Joan Baptista, protagonista actiu de l’evangeli d’avui, esdevingué un altre servent de Déu, capaç d’apreciar la presència divina en la persona de Jesús. Per això proclama: “Mireu l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món”. El Baptista comparteix una experiència religiosa digne de consideració quan afirma, dues vegades, referint-se a Jesucrist: “jo no sabia qui era”. Joan Baptista creia en la vinguda del Messies, en les promeses divines del regne de Déu, però no ho havia “concretat”. Per això, un cop es troba amb Jesucrist, reconeix que ell encarna totes les expectatives i promeses divines, i per això afirma: “Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu”. Semblantment ens passa a nosaltres, que haurem escoltat parlar de Déu tota la nostra vida, fins i tot i haurem cregut, però sense concretar-ho, fins que la presència de Jesucrist ens ha posat rostre, figura i nom a les nostres intuïcions creients. Aleshores, serà el moment de proclamar l’antífona del salm responsorial: “Aquí em teniu Déu meu, vull fer la vostra voluntat”.