“Se’n anà passant enmig d’ells” (Diumenge 4)

“No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal”. Ho deia Jesús a l’evangeli. És tracta d’una frase que s’ha convertit en una dita popular, que va més enllà del context religiós per donar un missatge sociològic amb gran part de veritat. La proximitat ens fa perdre perspectiva i objectivitat, com passà als habitants de Natzaret amb Jesús. Aquell infant que havia crescut enmig d’ells i que era fill de Josep no podia atribuir-se tanta grandesa divina. De fet, la frase de Jesús esdevé un retret que indigna els seus oients, que volen estimbar-lo barranc avall per la seva gosadia. Finalment, fent gala de la seva personalitat: “se’n anà passant enmig d’ells”, especificava l’evangeli.

Ben sovint, per no dir quasi sempre, valorem la qualitat del què diem o del que fem per l’acceptació o pel rebuig que rebem dels entorns més propers. Si no fan cas o rebutgen el que pensem, el que creiem, el que diem o el que fem, ens cohibim. Cal molta convicció i una gran personalitat per mantenir-se fidel i perseverant, com fa Jesús a l’evangeli, amb capacitat fins i tot de qüestionar el seu entorn.

El mateix succeïa a la primera lectura amb el profeta Jeremies. Iahvè li confessa la predilecció per ell i el prepara per enfrontar-se a l’oposició frontal que rebrà constantment. Les autoritats civils i religioses el rebutjaran, fins i tot l’empresonaran pels seus discursos políticament incorrectes. Per aquesta raó Iahvè li diu: “No tinguis por d’ells”. També li diu: “T’assaltaran però no et podran abatre” i la raó d’aquesta fortalesa Iahvè l’explicita a continuació: “Jo et faré costat per alliberar-te”. Aquesta és l’experiència íntima del profeta, capaç d’anar contracorrent. Malgrat el rebuig del seu entorn es mantingué fidel a la paraula divina, com el mateix Jesús. També ho expressava el salmista en el salm responsorial; proclamava la seva confiança en Déu i en el seu ajut. Nosaltres ho hem repetit en la resposta del salm: “Els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu”.

Sant Pau, escriu als corintis una entranyable evocació del que significa estimar. Però estimar Déu amb tot el que implica i estimar els humans que ens envolten amb tot el que implica provoca conflictes, ens agradi o no. L’apòstol ens dona una pista d'actuació: “el que estima és pacient..., ho suporta tot”.