Ai de mi, soc un home de llavis impurs (Diumenge 5)

“Ai de mi, soc un home de llavis impurs”. Ho expressava el profeta Isaïes mentre pregava en el temple de Jerusalem. En un escenari litúrgic i utilitzant un vocabulari litúrgic, Isaïes descriu una experiència de la divinitat que li fa constatar la seva insignificança i la seva indignitat. La proximitat de Déu expressada per brases roents que el purifiquen, li obren el cor, la ment i l’esperit; i el fan disponible. Per això respon a la demanda divina dient: “Aquí em teniu, envieu-m’hi”.

Quelcom semblant li passa a Pere però en un escenari diferent: en la quotidianitat laboral. El futur apòstol fa confiança a la paraula de Jesús, que contravé la lògica de pescar de nit per fer-ho de dia, i que produeix efectes multiplicadors. Captant la grandesa divina que hi ha rere la figura de Jesús, es llença als seus peus dient-li: “Allunyeu-vos de mi, que soc un pecador”. Pere, com Isaïes, se sent petit i pecador davant la grandesa i bonesa de Jesús. També esdevé el moment de la disponibilitat sense filtres, de respondre al reclam de Jesús d’esdevenir pescador d’homes.

Sant Pau s’afegeix a Isaïes i a Pere en la mateixa experiència. Quan explica les aparicions del Ressuscitat als deixebles afegeix que: “finalment, el darrer de tots, com un avortó, se m’aparegué fins i tot a mi”. Sentint-se indigne de ser comptat entre els qui experimentaren Jesús ressuscitat, la seva receptivitat el convertí també en apòstol, predicant l’evangeli per tota la Mediterrània.

De vegades, els creients ens preguntem com podem saber que l’experiència que tenim de Déu és autèntica. La resposta ens la donava el fil conductor de les tres lectures: la presència divina ha de desvetllar en nosaltres un sentiment de petitesa, d’indignitat i d’humilitat. Aquesta és la prova del cotó de la veritable experiència de Déu. I els resultats sempre seran de pau interior i de disponibilitat total, com la que manifestaven Isaïes, Pere i Pau.