El nostre treball no serà en va (Diumenge 8)

“La boca parla d'allò que es desborda del cor” és una sàvia sentència de Jesús que tancava el fragment de l’evangeli. El missatge és molt simple: escoltant els altres sabrem el peu que calcen. El to i el contingut del nostre llenguatge esdevindrà tothora la nostra tarja de presentació. Però malgrat siguem capaços de disfressar el nostre llenguatge amb un discurs fals, o de cara a la galeria, les nostres obres acabaran per retratar-nos: “cada arbre es coneix pels seus fruits”, també deia Jesús en l’evangeli. L’honestedat i la transparència exterior seran tothora el mirall de la nostra honestedat i transparència interior; i tard o d’hora se’ns veurà el llautó.

La interconnexió entre el nostre cor, la nostra parla i els nostres actes mereix revisió constant i els esforços que exigeix no són en va. El llibre de Ben Sira ens ho deia: “quan l’home doni comptes es veurà què tenia al cor”. La frase expressa l’horitzó creient que contempla el trobament final amb Déu, quan la seva presència ens posarà en evidència per a bé i per a mal, quan els nostres esforços hauran merescut la pena perquè haurem dedicat les energies a viure una vida terrenal que no haurà perdut de vista la realitat d’una vida futura celestial.

Sant Pau, escrivint als corintis, ens animava a aquest esforç: “Prodigueu-vos cada dia en l'obra del Senyor, segurs que, en el Senyor, el vostre treball no serà en va”. Perquè la nostra existència és consumeix de manera progressiva i cal aprofitar-la per revestir-la d’allò que no caduca i que perdura que són els fruits que a través de la fe ens regala “la victòria de Jesucrist, el nostre Senyor”.