“Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes”. Amb aquesta frase tan contundent, sant Pau vol provocar els destinataris: són cristians de Corint, una comunitat de nous creients en una ciutat activa i pròspera. L’apòstol puntualitza que ser cristià no consisteix en cercar espais interiors i exteriors de confort terrenal. Ell insisteix que l’horitzó del creient ha de ser celestial, on creure i proclamar la resurrecció de Jesucrist esdevé el pal de paller d’aquesta motivació.
La frase de sant Pau continua sent actual i provocadora per nosaltres malgrat el context sigui diferent: no som nous cristians perquè portem segles de tradició a les espatlles, però el benestar i el tarannà de la nostra societat insisteixen tant en la vida temporal que ens dilueix la vida futura. Aleshores, la fe en la resurrecció de Jesucrist i en la nostra resurrecció queden desdibuixades i ens passa allò de l’àliga: que tant li van dir que era una gallina que deixà de volar. Sant Pau insisteix que no valen entremitjos en temes de fe, sinó que hem aplicar la dita: “caixa o faixa”.
És el mateix que expressa de manera encara més provocadora el profeta Jeremies quan diu: “Maleït l’home que es refia de l’ajut humà”. El profeta no menysprea la confiança humana, sinó lamenta que confiem més en els humans que en Déu. Jeremies explica que les seguretats només provenen de Déu: ell esdevé l’únic pal de paller que no trontolla ni es trenca. Però per experimentar això no hi valen mitges tintes, cal optar pel tot o res, pel “caixa o faixa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada