Si l’evangeli posa el discurs, la primera lectura donava un exemple molt colpidor protagonitzat per David. El primer llibre de Samuel explica que el rei Saül busca David per matar-lo perquè el considera el seu enemic. No obstant això, David sap aturar la violència interior que brolla quan ens sentim perseguits i amenaçats. L’argument definitiu que atura David és la seva sensibilitat religiosa. Així ho proclama quan diu: “No he volgut fer res de mal a l’Ungit del Senyor”. David fa una autèntica heroïcitat!
De fet, estimar els enemics és impossible de fer només amb molta convicció o amb molta voluntat o amb molta mentalització. Els instints primaris de defensa pròpia sempre ens podran. Només entrant en la dimensió religiosa veurem el camí per intentar-ho, que és molt. Jesús ens donava una pista a l’evangeli quan deia: “Sigueu compassius com ho és el vostre pare.” La compassió és el tresor que brolla de l’ànima creient i que ens ajuda a veure les coses des de la pell de l’altre. Aleshores tot pot canviar.
Sant Pau, escrivint als corintis, també ens dona arguments quan explica que “el primer home, fet de terra, era de pols. Però el segon home és del cel.” El creient és aquell que sense deixar de ser de la terra, esdevé també del cel gràcies a Jesucrist. Mirar les coses des del cel dona més perspectiva que mirar-les només des de la terra. De fet, sant Pau ens diu que som en camí d’aquesta transformació, i tenir com a referent que cal estimar els enemics en primer lloc ens rebaixa els fums, i en segon lloc ens assenyala un itinerari digne de fer, que sempre va cap amunt i no cap avall. No ens desanimem perquè “El Senyor és compassiu i benigne” amb nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada