“He conegut el secret”, afirmava sant Pau en la carta als Efesis. A continuació, compartia el seu contingut: “Per l’evangeli tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència”. Es tracta d’un secret aparentment impossible de realitzar: que tots els pobles, absolutament tots, sense oblidar-ne cap, gaudeixin de manera simultània d’una mateixa realitat. En un planeta fraccionat en Primer, Segon, Tercer i Quart món; en un hemisferi nord i ric, i un hemisferi sud i pobre; en un mapamundi dividit entre Orient i Occident; en unes zones geogràfiques definides per religions majoritàries, sant Pau ens declara que tots els pobles comparteixen una mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa gràcies a Jesucrist. Aquest secret paulí no és cap somni fervorós: és un anunci fet realitat en la quantitat immensa d’homes i dones creients en Jesucrist de tantíssims pobles de la terra. Dient això no parlem exclusivament de cristians de les diferents tradicions eclesials: hi afegim la tradició musulmana que venera Isa (Jesús) com un home de Déu; el judaisme que confessa Jesús com el Messies, i el judaisme que té en ell un jueu religiós com a referent de milions de creients. El mateix podem dir de tantíssimes persones que es declaren agnòstiques o no creients que coneixen el pessebre i el seu significat, que el miren, i fins i tot l’admiren.
Per aquesta raó esdevé igualment real la profecia d’Isaïes: “Els pobles s’acosten a la teva llum”, “Tots aquests s’apleguen per venir cap a tu”. Amb més o menys convicció, amb devoció o per casualitat, cantant o callant, a grat o a desgrat, acceptant o fins i tot rebutjant, per Nadal celebrem que Déu s’ha manifestat de manera clara enmig de tots els pobles.
També esdevé ben real l’escena de l’evangeli amb els tres mags que volen ser manipulats per Herodes. Fins i tot ell, amb els seus assessors, coneixen on hi ha la llum divina i hi encaminen els tres forasters. Malgrat la seva passivitat i mala voluntat, Déu els aprofita com a anunciadors d’aquesta llum. Aleshores, aquells tres homes “entraren a la casa, veieren el nen amb Maria i prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge”. Els tres mags van protagonitzar l’homenatge a l’Infant, però hi van col·laborar l’estrella, Herodes, els grans sacerdots i els lletrats del poble. En les coses de Déu tot suma!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada