“Tot el poble escoltava atentament la lectura del llibre de la Llei”, ens deia la primera lectura. El sacerdot Esdres llegia la Llei damunt una tarima de fusta preparada per l’ocasió, des d’on era visible i audible per a tothom. Tot plegat ens recorda les nostres celebracions: posar-se drets, benedicció, respondre “Amén” amb les mans alçades, lectura clara, explicació de la lectura, comiat. El relat explica una diada molt assenyalada: la celebració de la reconstrucció del temple de Jerusalem després del retorn de la deportació a Babilònia. Els treballs van durar de l’any 520 al 515 aC, per tant, sabem l’any que es celebrà aquesta cerimònia solemne, que durà del matí al migdia. Els fidels d’aquella celebració són convidats a continuar-la en les seves cases i són acomiadats amb aquesta frase: “Que el goig del Senyor sigui la vostra força”.
Des d’aleshores, el poble jueu adaptà aquesta cerimònia a les reunions sinagogals. Ho hem escoltat en l’evangeli, quan Jesús entra a la sinagoga de Natzaret, el seu poble natal, a celebrar el dissabte, com tot jueu pietós. Jesús s’ofereix per llegir la segona lectura, el rotlle dels profetes. El passatge que tocava llegir era el del profeta Isaïes anunciant la presència del Messies enmig del poble: “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu per portar la Bona Nova...” (i segueix). Acabada la lectura, l’evangeli remarca: “Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús”, que aprofita l’avinentesa de la lectura per confirmar els rumors sobre ell: “Això que sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura”.
Des d’aleshores, el poble jueu continua proclamant la Torà i els Profetes en les seves sinagogues, i els cristians hem après a fer quelcom semblant en les nostres esglésies al voltant de la figura de Jesucrist. En les nostres reunions acomplim les paraules de sant Pau als cristians de Corint: “Vosaltres sou el cos de Crist i cadascun formeu els seus membres”. Per això esdevé essencial compartir el pa eucarístic, perquè expressem la comunió amb Crist i amb els altres membres de la comunitat. La comunió amb Crist esdevé plena quan ens sentim membres del seu cos i no individualitats, quan ens sentim Església universal i no personal. Ens ho hem de recordar sobretot en aquesta Setmana de pregària per la unitat dels cristians, per esdevenir membres d’un sol cos de Crist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada