El rei que es veia amb cor per a tot (Diumenge 28)

"Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dóna forces". Així d'animós s'expressava sant Pau en la segona lectura, explicant als cristians de Filips ‒i també a nosaltres‒ que cal mantenir l'equilibri i la serenor quan les coses van malament i també quan van bé. Sant Pau ho concretava en el viure en l'abundància o passant privacions, en el menjar bé o passar fam, en el tenir de tot o veure's mancat del necessari.

Nosaltres ho podem concretar amb les circumstàncies que ens envolten, més de caire polític que de subsistència material, on els més febles se senten acorralats i els més forts se senten indignats. Uns i altres no hem de perdre el nord, ni el sentit comú, ni l'equilibri, ni la serenor; ens hem de veure "amb cor per a tot" i trobar camins d'entesa respectuosa que consisteixin en un diàleg d'igual a igual. No ens desanimem si ens xiulen ni ens inflem si ens aplaudeixen. La força interior a la que es refereix sant Pau sempre ha de fer orelles sordes a xiulets i aplaudiments.

Per això la paràbola de l'evangeli que hem escoltat ens ha inspirat una altra paràbola: Passa amb el Regne del cel com amb un rei que ajudat pel virrei, la cort, l'exèrcit i el poble, aconseguiren de manera pacífica establir un petit regne independent del gran regne del qual formaven part. Per celebrar-ho, s'organitzà un convit però els convidats anaren fallant: el rei del gran regne veí rebutjà d'assistir perquè estava dolgut de perdre una part del regne; els altres reis amb qui estaven confederats s'excusaren dient que no veien bé de participar si el rei veí no ho feia; els reis més allunyats manifestaren el desig de venir a la celebració però vivien massa lluny per arribar a temps al convit. Finalment, el rei optà per organitzar una celebració popular, però s'adonà que una petita part de la població no volia participar de la festa, i fins i tot la criticava. Aleshores el rei, decidit, s'hi atansà i els pregà d'integrar-se al convit perquè aquell nou regne que inauguraven no volia excloure ningú, al contrari, prenia el compromís ferm d'estar obert a tots els pobles i respectar les diferents sensibilitats.

Aquest rei, sense saber-ho, materialitzava la profecia d'Isaïes de la primera lectura: "El Senyor de l'univers prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis.... El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l'oprobi del seu poble". Motivats per aquesta declaració profètica que combina harmònicament i sense exclusions l'universal amb el particular, ens repetim un cop més la frase de sant Pau: "Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dóna forces".