"No us inquieteu per res". Així començava el fragment de la carta de sant Pau
als cristians de Filips que hem escoltat com a segona lectura. Podem intuir que
si sant Pau escrivia a la comunitat que no s'inquietessin per res seria perquè algun
esdeveniment els inquietaria, altrament no caldria fer-ne menció. Aquesta proclama paulina ens
ve com anell al dit perquè aquests dies tots estem inquiets: els independentistes
tement més repressió violenta; els unionistes veient que la independència va de
debò. Però no és tan fàcil passar d'estar inquiets al "No us inquieteu per res". Podríem fer
una proposta més matisada i dir: "No deixem que la inquietud ens faci perdre
la perspectiva".
Seguint amb sant Pau, ell proposa un antídot a la inquietud: "acudiu a la pregària i a la súplica." Aquesta invitació a la pregària pot semblar supèrflua o innecessària quan l'acció és tan trepidant; però esdevé fonamental perquè quan estem intranquils el que més ens costa és precisament concentrar-nos i pregar perquè la dispersió ens domina. Preferim combatre la inquietud estant alerta al darrer missatge dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials; sense adonar-nos que això ens provoca encara més neguit. En canvi, la pregària ens restaura l'equilibri que hem perdut.
Els beneficis de la pregària els subratlla sant Pau: "Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist". Aleshores, si sóc independentista seré capaç de no mirar amb ràbia els unionistes, i si sóc unionista seré capaç de no mirar amb menyspreu els independentistes. I si constato aquesta visceralitat callaré i procuraré dissimular-la perquè voldrà dir que el meu cor i els meus pensaments no són en Jesucrist.
Sant Pau clou l'exhortació convidant a interessar-se pel que "és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d'elogi". Aquest elenc de virtuts poden sonar a discurs retòric, però esdevenen sacsejadores si les presentem a l'inrevés: rebutgem, vingui d'on vingui, la mentida o la mitja veritat que tant ens acompanya aquests dies; rebutgem, vingui d'on vingui, la manca de respecte i la provocació; rebutgem, vingui d'on vingui, l'abús de poder, el tracte injust, la parcialitat jurídica; rebutgem, vingui d'on vingui, el joc brut i el xantatge de tota mena; rebutgem, vingui d'on vingui, la violència física i l'agressivitat verbal; rebutgem, vingui d'on vingui, el disfressar en forma de virtut el que és vergonyós; rebutgem, vingui d'on vingui, el descrèdit de l'altre o considerar-lo un enemic, encara que ens sembli tenir motius de sobres. Dir això no és fer equidistància, és apel·lar a la honestedat i defensar la dignitat de tots plegats, reconvertint la inquietud en esperança, confiant que si ens mirem amb bons ulls i aportem el bo que tenim els resultats seran més beneficiosos per a tothom.
La paràbola evangèlica del propietari de la vinya i els masovers que se l'apropien i la defensen violentament, és una crítica perenne als qui s'apropien indegudament de les coses i després les defensen amb violència. La paràbola anava dirigida als dirigents religiosos i polítics d'Israel d'aquell temps, però segueix essent una crítica vàlida a tantes apropiacions indegudes personals i col·lectives que exercim en virtut de les responsabilitats que se'ns han donat, i que com més grans són, més voluptuós pot esdevenir el sentiment d'apropiació, i més gran serà la violència en defensar-lo després. Aquí els independentistes veuran els unionistes com els masovers que s'han apropiat indegudament de la vinya, i els unionistes a l'inrevés. Potser uns i altres han d'assumir que no només ells tenen drets adquirits sobre la vinya i que ara toca parlar de tu a tu, al mateix nivell, trobant estratègies on tothom se senti a gust conreant la seva part de parcel·la. La història reflecteix que uns masovers han estat habitualment silenciats, però ara han alçat la veu de manera unànime; per això cal replantejar la vinya escoltant les seves reivindicacions.
Seguint amb sant Pau, ell proposa un antídot a la inquietud: "acudiu a la pregària i a la súplica." Aquesta invitació a la pregària pot semblar supèrflua o innecessària quan l'acció és tan trepidant; però esdevé fonamental perquè quan estem intranquils el que més ens costa és precisament concentrar-nos i pregar perquè la dispersió ens domina. Preferim combatre la inquietud estant alerta al darrer missatge dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials; sense adonar-nos que això ens provoca encara més neguit. En canvi, la pregària ens restaura l'equilibri que hem perdut.
Els beneficis de la pregària els subratlla sant Pau: "Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist". Aleshores, si sóc independentista seré capaç de no mirar amb ràbia els unionistes, i si sóc unionista seré capaç de no mirar amb menyspreu els independentistes. I si constato aquesta visceralitat callaré i procuraré dissimular-la perquè voldrà dir que el meu cor i els meus pensaments no són en Jesucrist.
Sant Pau clou l'exhortació convidant a interessar-se pel que "és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d'elogi". Aquest elenc de virtuts poden sonar a discurs retòric, però esdevenen sacsejadores si les presentem a l'inrevés: rebutgem, vingui d'on vingui, la mentida o la mitja veritat que tant ens acompanya aquests dies; rebutgem, vingui d'on vingui, la manca de respecte i la provocació; rebutgem, vingui d'on vingui, l'abús de poder, el tracte injust, la parcialitat jurídica; rebutgem, vingui d'on vingui, el joc brut i el xantatge de tota mena; rebutgem, vingui d'on vingui, la violència física i l'agressivitat verbal; rebutgem, vingui d'on vingui, el disfressar en forma de virtut el que és vergonyós; rebutgem, vingui d'on vingui, el descrèdit de l'altre o considerar-lo un enemic, encara que ens sembli tenir motius de sobres. Dir això no és fer equidistància, és apel·lar a la honestedat i defensar la dignitat de tots plegats, reconvertint la inquietud en esperança, confiant que si ens mirem amb bons ulls i aportem el bo que tenim els resultats seran més beneficiosos per a tothom.
La paràbola evangèlica del propietari de la vinya i els masovers que se l'apropien i la defensen violentament, és una crítica perenne als qui s'apropien indegudament de les coses i després les defensen amb violència. La paràbola anava dirigida als dirigents religiosos i polítics d'Israel d'aquell temps, però segueix essent una crítica vàlida a tantes apropiacions indegudes personals i col·lectives que exercim en virtut de les responsabilitats que se'ns han donat, i que com més grans són, més voluptuós pot esdevenir el sentiment d'apropiació, i més gran serà la violència en defensar-lo després. Aquí els independentistes veuran els unionistes com els masovers que s'han apropiat indegudament de la vinya, i els unionistes a l'inrevés. Potser uns i altres han d'assumir que no només ells tenen drets adquirits sobre la vinya i que ara toca parlar de tu a tu, al mateix nivell, trobant estratègies on tothom se senti a gust conreant la seva part de parcel·la. La història reflecteix que uns masovers han estat habitualment silenciats, però ara han alçat la veu de manera unànime; per això cal replantejar la vinya escoltant les seves reivindicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada