Que algú qüestioni una cosa
que jo he fet no vol dir que qüestioni la meva persona, sinó aquell fet
concret. Que algú qüestioni la meva persona no vol dir que qüestioni els
caputxins de Sarrià. Que algú qüestioni els caputxins de Sarrià no vol dir que
qüestioni l'orde caputxí. Malgrat aquesta claredat expositiva, no sempre
mantenim la perspectiva i barregem els nivells.
El mateix podem dir de Jesús,
quan en els evangelis, com el d'avui, qüestiona obertament els mestres de la
Llei, i sobretot els fariseus. Això no vol dir que qüestionés el poble jueu del
qual en formava part i la religiositat jueva que ell també practicava.
Igualment
passa amb sant Pau, quan en la carta als Romans afirma que no serveix de res practicar
les obres de la Llei sense fe. Això no significa que qüestionés la Llei sinó la
seva pràctica elitista i justificadora. També nosaltres qüestionem una praxi
cristiana d'aparença i sense vivència de fe. El que sí qüestionava Pau i molt
apassionadament era que els cristians provinents del paganisme haguessin de
complir la Llei; no ho acceptava de cap de les maneres perquè creure
en Jesucrist ho considerava suficient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada