Dimarts, 14 de febrer de 2017
Sants Ciril i Metodi, Patrons
d’Europa
Ac 13, 46-49/Sl 116/Lc 10, 1-9
Imagino que
sant Ciril i sant Metodi no van treballar sols per portar el missatge de
l’Evangeli als pobles de parla eslava. Com sigui, sí que és cert que d’aquella
tasca avui, tot i els segles que han passat, en queda rastre tant a nivell
lingüístic, perquè hi ha molts països que empren encara el conegut alfabet ciríl·lic
ideat per sant Ciril; com a nivell espiritual i de fe, malgrat els estralls
d’anys de totalitarisme comunista rus. Però sí que és cert que, perquè això fos
possible, van ser necessàries una crida
i una resposta.
Ciril i
Metodi exemplifiquen el que avui expliquen les lectures en la celebració de la seva
festa. Per una banda, ells en el seu temps foren com aquells setanta-dos de
l’Evangeli enviats per Jesús de dos en
dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Com aquells
homes (i potser dones) que no eren dels Dotze però que compartien amb ells la
crida i la missió confiades per Jesús. Com també la visqueren a nivell
particular l’endimoniat de Gerasa un cop guarit, la dona samaritana després de
la seva trobada amb Jesús o l’eunuc etíop després de ser catequitzat i batejat
pel diaca Felip: tots ells enviats a predicar als de llurs respectives cases.
Homes i dones empesos per sentir en el fons del seu cor la veu de Jesús que
primer de tot els captiva, els guareix i els enamora per després fer-los sortir
d’ells mateixos per compartir el que han experimentat en primera persona.
Aquella veu de la qual donen testimoni en la primera lectura Pau i Bernabé quan
diuen davant dels qui els qüestionen: Així
ens ho té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la
salvació fins als límits de la terra” tot citant el profeta Isaïes (49, 6), rebuda aquesta com una paraula
punyent que els ha fet predicadors per portar la Bona Nova de Jesús a l’estil
de Jesús, com també hem escoltat: aneu
sense bossa, ni sarró, ni calçat... cureu els malalts que hi hagi i digueu a la
gent d’aquell lloc: “El Regne de Déu és a prop vostre”.
Avui no són
Ciril i Metodi, la Samaritana o l’Etíop qui escolten aquesta paraula. Avui som
tu i jo que escoltem Jesús que ens anima a portar el nostre testimoni, el que
hem experimentat, al seu estil: amb la
senzillesa de Jesús, amb els mitjans de Jesús, a la manera de Jesús. Ciril
i Metodi escoltaren la crida i hi respongueren. Què farem nosaltres, quina serà la nostra resposta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada