El relat de la torre
de Babel denuncia un pecat etern dels humans: la megalomania, la mania de fer
grans coses, un terrible parany del qui no s'escapa ningú, fins i tot en la
vida religiosa. En el relat bíblic s'està al·ludint a la ciutat de Babilònia i als
ziggurats, torres altíssimes presents en les ciutats mesopotàmiques i
contemplades com l’indret on la humanitat i els déus entraven en contacte
directe.
El relat de la torre de Babel es repeteix en
tants edificis i construccions -antics i actuals- del nostre planeta i que són
una exhibició del poder i de la grandesa del seu constructor. Es tracta de fer-se
un nom i guanyar-se un reconeixement, però malauradament això implica trepitjar, humiliar o menysternir el veí, provocant confusió, conflicte, desunió i dispersió. Si el relat del
paradís representa el trencament de l’harmonia amb Déu, la torre de Babel
representa el trencament de l’harmonia entre pobles, ambdues harmonies malmeses
per l'ambició humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada