El mite d'un diluvi universal
apareix en moltes cultures ancestrals del planeta. Més que buscar indicis històrics
d'un antic cataclisme, hem d'entendre que un mite és teologia escenificada. En
el cas del diluvi és un trencament de l'ordre terrenal on les aigües
subterrànies i les aigües celestials surten de mare provocant el caos. Però la violència
de l'escena no ha d'ofegar el missatge religiós que sura en el relat: si la
malícia humana és capaç de provocar un caos terrenal, un sol home "just i irreprensible que seguia els camins
de Déu", Noè, és capaç de suscitar l'harmonia, que les coses tornin a
mare. Un missatge sublim i positivista que evoca el poder de la fe i aigualeix
els fatalismes que sovint ens agrada proclamar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada