Dimarts IV, 31 de gener de 2017
Sant Joan Bosco, prevere
He 12, 1-4/Sl 21/Mc 5, 21-43
La carta als
Hebreus, fent-se ressò de la llarga llista de testimonis de la fe que vam
escoltar ahir (Gedeó, Barac, Samsó, Jeftè, David, Samuel, els profetes...) ens
diu que són ells, aquest núvol tan gran
de testimonis, els que ens ensenyen
com hem de viure la fe.
Pensava en
aquest gran núvol de testimonis i encara hi podríem afegir d’altres: Francesc i
Clara d’Assís, Benet de Núrsia, Charles de Foucauld, Pius de Pietrelcina,
Teresa de Calcuta, Carme Sallés o Joan Bosco, que avui celebrem. Tots i cadascú
sants de renom, amb vides exemplars (les biografies dels sants sempre tenen una
certa finalitat d’exemplaritat perquè els imitem), però l’Evangeli d’avui ens
fa un contrast necessari: la fe de dues persones “corrents”. Mirem-les més de
prop.
Jaire és un
dels caps de la sinagoga. Ens enganyaríem, però, si penséssim que per ser-ho
mereix que Jesús en persona hi vagi a posar remei a la seva situació: la
malaltia mortal de la seva filla. Jesús hi va perquè Jaire li ho demana com el
que veritablement és: un pare desesperat davant una situació límit. Aquesta és la fe de Jaire, la fe d’un pare o mare
qualssevol, que farien el que fos per alimentar, vestir, guarir un fill seu en
necessitat.
L’hemorroïssa
(la dona que patia pèrdues de sang) a més de malalta crònica és una dona
anònima. I la seva fe pot escandalitzar-nos un xic, perquè limita amb la
superstició: Se li acostà per darrere,
enmig de la gent, i li tocà el mantell, perquè pensava: “Encara que li toqui
només la roba que porta, ja em posaré bona”. Però aquesta petita, primitiva
fe és la seva fe. I Jesús també hi
respon a aquesta fe. Tot i que la
resposta de Jesús comportarà per a la dona que surti del seu anonimat i que
públicament manifesti el que ha passat. El relat ens posa de manifest aquest
Jesús que mai no judica les persones, que les acull en la seva senzillesa, es
posa en la seva situació de dificultat i actua.
Però el
relat, penso, posa de manifest una altra cosa. Hi ha tants Jaires en el món que
cerquen desesperadament el millor per als seus fills grans o petits, malalts o
sans! Hi ha tantes dones anònimes com l’hemorroïssa de la història que pateixen
malaltia, o violència, o abandó dia rere dia! Potser coneixem algun cas i ens
sorprèn que, malgrat les dures experiències, encara hi hagi lloc en llurs vides
per a la fe, per a la confiança, per a l’esperança. Això és un miracle. L’Evangeli
d’avui posa de manifest que aquests, que no tenen una fe tan provada o coneguda
com la dels nostres sants més famosos, són també un altre gran núvol de testimonis que ens ensenyen com hem de viure la fe. Si
en coneixem algun, donem-ne gràcies a Déu, perquè crec que tenim molta sort. Que
Déu ens doni la gràcia per imitar-los en la seva fe si ens trobem en una
situació semblant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada