QUÈ EM PREOCUPA?

Dilluns II d’Advent, 5 de desembre de 2016

Is 35, 1-10/Sl 84/Lc 5, 17-26

A la societat no li preocupa que els joves s’emborratxin afirma en una entrevista al diari El Periódico el Dr. Antoni Gual, cap de la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital Clínic de Barcelona.

M’ha sorprès de ple aquesta afirmació, posada com a titular, quan acabava de llegir les lectures de la missa d’avui al recordar el contrast entre aquesta afirmació que el doctor fa sobre el desinterès de la societat vers la joventut i aquests amics del paralític de l’Evangeli d’avui que fan tots els possibles per colar-lo davant de Jesús perquè aquest el guareixi.

I m’hi ha fet pensar perquè si, com ens suggeria l’Evangeli d’ahir diumenge, Advent és un temps de gràcia per preparar la nostra trobada amb el Messies que ve, l’Evangeli d’avui potser ens hauria de recordar que el temps d’Advent ha de ser també un temps en què la conversió cristal·litzi en gestos de solidaritat com el dels amics del paralític. La salvació, la benaurança, la salut, la concòrdia, la pau, el diàleg, la bona convivència dels diferents o la festa i l’alegria suggerides pel profeta Isaïes, com hem escoltat avui, no són només per a mi (per al meu grup, per a la meva capelleta, per al meu poble o nació) són per a tothom (per al món mundial, com diem a voltes). És per això, imagino, que des dels inicis la vocació de l’Església ha estat la d’ajudar els febles, els orfes i les vídues, els desemparats i els sense sostre ni al·licient amb un intent a voltes desesperat per comunicar a tothom els béns que són de tots; i quan no ho fa perd d’arrel la vocació rebuda.

Ara bé, igual, però, que l’afirmació del Dr. Gual, tal i com apareix al diari, precisa d’una matisació, doncs jo sé que a molts (que som part d’aquesta societat de què parla el doctor) ens preocupa i molt que els nostres joves s’emborratxin o fumin substàncies que els alienen socialment i neuronalment a més els incapaciten; també nosaltres cometríem un error en pensar que l’Església en el seu ajut als altres pot fer-ho o ha de fer-ho com un mer funcionariat. Els amics del paralític porten el seu amic a Jesús (i jo afegiria que conscients que ells no poden ajudar-lo pas d’una altra manera) i nosaltres, penso, com Església, mai no podrem fer millor les coses que si portem la gent a Jesús. L’Evangeli ens revela que és Ell qui pot guarir TOTA LA PERSONA (salut del cos i de l’esperit, simbolitzada en aquesta doble guarició: la paràlisi i el perdó dels pecats). L’Advent és el nostre camí vers Aquell que vol guarir TOT EL NOSTRE ÉSSER punt clau perquè comenci també a canviar el nostre voltant. Si més no, en aquest Advent...  pensem-hi!