Què li darem? (Nadal 2016)

"Què li darem en el noi de la mare? Que li darem què li sàpiga bo?" Així comença la melodiosa nadala que, enguany, a més de les panses i figues, nous i olives, mel i mató, els catalans li podem oferir un gran present que ben segur li farà més alegria: dijous, al Parlament de Catalunya, s'aprovava ―per unanimitat― l'anomenada "llei d'emergència habitacional" contra els desnonaments. Aquesta llei ha esquivat l'anul·lació parcial que el Tribunal Constitucional havia fet de la llei anterior, aprovada també per unanimitat en una jornada que es va valorar d'històrica. 

Protegir amb una llei les persones en situació d'exclusió residencial evidencia un grau important de sensibilitat social. En llenguatge i apreciació religiosa ho qualifiquem de Bona Nova enmig de males noves, de signe d'esperança enmig de signes de desesperança. És possible que l'aplicació de la llei experimenti dificultats, però que tots els partits polítics, malgrat els matisos, l'hagin votada favorablement és un signe que Déu continua vessant la seva gràcia enmig dels humans ―creients i no creients―, formant un sol cor i una sola veu en la defensa del desvalgut. 

Aquesta és, en definitiva, la bona nova que celebrem aquesta nit, els creients més directament, i els no creients indirectament: que el Regne de Déu és enmig nostre; i que es manifesta en forma d'infant desvalgut per fer justícia als desvalguts. Perquè aquest Infant, nascut en la precarietat, portava l'encàrrec diví d'aixecar el llistó de la condició humana, de posar la nostra dignitat al nivell que es mereix, superant precarietats interiors i exteriors. Perquè si Déu s'ha fet humà, val la pena ser humà. I malgrat fem un pas endavant i seguidament dos o tres enrere, Jesús ve a compartir el nostre camí perquè no ens desanimem, i no avancem mirant enrere ni ensopegant amb la sordidesa de l'immediat, sinó albirant l'horitzó de plenitud que estem destinats a viure. Aquest itinerari no és cap cursa de competició individual, sinó un camí comunitari on tots hem d'arribar a la meta, inclosos els desvalguts. 

Enmig de violències premeditades, intencionadament trasbalsadores del Nadal com l'atemptat a l'església del Caire o l'envestida del camió al mercat nadalenc de Berlín, Jesús s'encarna precisament enmig d'aquestes fatalitats per abraçar-les, per sofrir-les, per compadir-les, per redimir-les, per expiar-les. Aquesta és la grandesa que ens obté Déu fet home: que cap acte de violència, per gran que sigui, alterarà els designis divins de salvació dels humans, ni la capacitat divina de transformar les nostres realitat; això sí, sempre sense fer soroll (a diferència del mal que sempre fa enrenou). La discreció és el segell d'identitat de les manifestacions divines fins que arribi la plenitud dels temps. Mentrestant, cada any renovem els ànims i l'esperança amb la celebració del naixement de Jesucrist.