El primer i més visual
és el missatge litúrgic o celebratiu: l'Advent són quatre setmanes de
preparació per commemorar ―un any més― el
naixement de Jesús. El color morat dels ornaments, la corona d'Advent que
encenem progressivament, l'absència del Glòria a les misses per cantar-lo solemnement
la nit de Nadal, col·laboren a que la festa del naixement de Jesús no ens agafi
religiosament desprevinguts. Així com ja preparem els àpats i els regals nadalencs
per gaudir de bons moments familiars, l'Advent pretén el mateix però
religiosament. Les coses importants s'han de preparar, així de senzill, i
celebrar el misteri de Nadal és una d'elles.
El segon missatge és
l'anunci convençut d'un món completament renovat. El profeta Isaïes, com feia la
setmana passada, continua eixamplant-nos horitzons dient-nos que la
transformació serà absoluta: "es
desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran, el coix
saltarà com un cérvol, i la llengua del mut cridarà de goig". Quines
imatges més extraordinàries, entenedores i encoratjadores per expressar aquesta
plenitud! Una plenitud que te la creus o no te la creus; i aquesta creença ho
eixampla tot: ens eixampla les perspectives del nostre món visible i tangible,
ens eixampla el cor, ens eixampla la ment, ens eixampla la psicologia, ens
eixampla l'esperit, ens eixampla i fins i tot la respiració que esdevé més profunda
i serena.
I si ens resten
dubtes d'aquesta plenitud, passem al tercer missatge, que ens resumia la carta
de Jaume: "Tingueu paciència,
germans, fins que vingui el Senyor". A l'evangeli escoltàvem que un
Joan Baptista empresonat, inquiet, dubtava si Jesús era veritablement el
Messies i ho fa preguntar pels seus deixebles. La resposta de Jesús no té
pèrdua: "Aneu a anunciar a Joan el
que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els
leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts
senten l'anunci de la Bona Nova". Aquests esdeveniments van formar
part dels miracles que Jesús executà en la seva vida mortal. Això i molt més és
el que vindrà a desplegar de manera plena i definitiva. Aquest és missatge més important del temps
d'Advent i que resumim en diverses parts de la litúrgia eucarística dient:
"Veniu Senyor Jesús".
Fem
cas a sant Jaume i tinguem paciència, però una paciència activa, de pagès, que
concreti el que també ens deia Isaïes: "Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no
s'aguanten. Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por!".
Això ens ho hem de dir a nosaltres mateixos en primer lloc, i aleshores ens
sortirà de forma natural i convençuda amb els altres, col·laborant a la
plenitud dels temps, col·laborant a la vinguda definitiva de Jesucrist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada