Dimecres I de
Quaresma, 25 de febrer de 2015
Jo 3, 1-10/Sl
50/Lc 11, 29-32
La gent d’aquesta generació
és dolenta: demana un senyal prodigiós, però Déu no els en donarà cap altre que
el de Jonàs... Paraules
curioses de Jesús i ambigües. Sort en tenim que el mateix Jesús ens dóna una
pista: El Fill de l’home serà un senyal per als d’aquesta generació de
la mateixa manera que Jonàs ho va ser per als ninivites.
De quina manera fou Jonàs un senyal per als ninivites? Jonàs fou un senyal
per als ninivites en tant que profeta.
És a dir, no un home que endevinava el futur, un endeví o un vident, sinó un
home que proclamava, que anunciava amb autoritat davant la gent, aquella
paraula que primer ell havia rebut per a ser proclamada: Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré: aquest
és l’ofici de profeta. No és el seu missatge, és el missatge d’un Altre el que
ve proclamat. I l’anunci no és massa bo, certament, ja ho hem escotat: D’aquí a quaranta dies, Nínive serà
destruïda. Sens dubtes devia sonar prou dura aquesta advertència donada la
reacció ràpida dels ninivites: La gent de
Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als
més humils, es vestiren de sac negre. Però, de fet, rebre aquell missatge era
tot un privilegi: hi havia un home, Jonàs, que havia vingut de lluny a
portar-los un missatge de part de Déu. Era un missatge dur, però era una
missatge que els donava temps per reaccionar: quaranta dies. I el missatge va
donar el fruit que Déu esperava. Sorprenentment aquells homes van creure Déu
malgrat que el missatge era negatiu i que venia proclamat per un estranger.
Nínive no fou destruïda.
El Fill de l’home és aquest senyal mateix per a la gent d’aquella
generació dolenta. Jesús és un estranger per a ells, és el galileu que ve a
ensenyar-los doctrina (quina barra!, devien
pensar els tocats i posats de Jerusalem)... com ho fou Jonàs, l’hebreu, per als
ninivites. El Fill de l’home que porta un missatge clar de part de Déu: Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova! Però
no creuen... i aquí és on hi ha l’escàndol que els condemna. Els ninivites no
van rebre un missatge com aquest: ningú no els hi va dir mai que arribava una
bona notícia, ningú no els va dir mai que el Regne ja era enmig d’ells: D’aquí a quaranta dies, Nínive serà
destruïda, cridava d’ací i d’allà el profeta. Però cregueren el missatge i
van fer allò que era la única cosa que podien fer: convertir-se del mal camí i
de les violències que cometien. I Nínive no fou destruïda.
El Fill de l’home és aquest
senyal mateix per a tu i per a mi dins la Quaresma: ens ha arribat Algú de
més enllà del cel que ens és estrany i per això ens costa de creure’l. Algú que
assenyala amb autoritat els nostres egoismes i les nostres mesquineses, per
això ens fa nosa i girem cua. Algú la llum del qual, quan ens hi apropem,
revela encara més les nostres parts fosques. Ens arriba en aquest temps de
Quaresma... però podem simplement creure
com ho van fer els ninivites amb Jonàs: convertir-nos, girar-nos vers Ell,
perquè la llum, tot i que dolgui, posi de relleu el que cal ser bandejat. Aleshores
descobrirem que el Fill de l’home ens ha vingut com a amic, ens ha arribat com
a germà, ens ha mostrat Déu com a Pare veritable que cerca de nosaltres que
siguem homes i dones adults en la fe. Que ara nosaltres esdevinguem nous signes de l’amor de Déu a casa
nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada