UN VAS D'AIGUA...

Divendres, 2 de maig de 2014

Sant Atanasi, bisbe 

i doctor de l’Església

Ac 5, 34-42/Sl 26/Jn 6, 1-15

No és el mateix un vas d’aigua dins dels àpats, que un vas d’aigua al bell mig del desert en ple migdia. Fins i tot quan el vas d’aigua sigui de la mateixa font o de la mateixa marca comercial, suposo que estem d’acord en què el context en què el vas d’aigua és pres marca la diferència. Crec que fins i tot el gust de l’aigua pot canviar només per la mera intensitat de set que podem tenir en un moment donat.

A les Escriptures les paraules i els fets de Jesús són per se importants i cal tenir-los en compte. Són com el vas d’aigua: sempre ens calmarà la set. Però també és molt important el context en què aquestes paraules, aquests fets de Jesús són emmarcats pels diferents evangelistes, perquè poden esdevenir model dels llocs, de les situacions en què a la nostra vida tastarem la set... i aleshores aquell vas d’aigua ho pot ser tot.

M’ho ha fet pensar el text de l’Evangeli d’avui que hem escoltat: la multiplicació dels cinc pans d’ordi i els dos peixos. El marc que l’Evangelista Joan proposa és aquest: Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: “On comprarem pa perquè puguin menjar tots?” Ho preguntava per veure què deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer.

Joan ens remarca curiosament aquest fet: Jesús ja sap el que vol fer... tot i així demana el parer a Felip: On comprarem pa perquè puguin menjar tots? Sembla una pregunta banal: Jesús té davant la necessitat de la gent que el segueix de forma itinerant allà on va, gent esgotada pel camí i afamada. Gent que l’està seguint pels miracles que ha obrat guarint els seus malalts. Però, ens diu l’Evangelista: s’acostava la Pasqua. I la festa de Pasqua marcarà tot l’itinerari del ministeri de Jesús a l’Evangeli de Joan. Ho podem recordar de la Passió que vam proclamar Divendres Sant: Jesús serà mort el mateix dia en què eren sacrificats els anyells que havien de ser consumits la nit de Pasqua. On comprarem pa perquè puguin menjar tots? Jesús ja sap que el Pa és Ell. Jesús ja sap que qui ha de ser consumit és Ell i que ha de ser mòlt, partit i consumit per dur vida de debò, per dur llibertat de debò, per dur sentit de debò a aquells que només el veuen (no ens passa també a nosaltres?) com el miracler, com la vareta màgica a llurs problemes quotidians, com el mecenes que pagarà llurs capricis.

On comprarem pa perquè puguin menjar tots? Jo sóc Felip, a qui avui el Senyor em fa la pregunta. Podem comprar pa per a tanta gent? On? Quin pa m’alimenta a mi? Jo sóc Andreu, qui reconeix humilment el que hi ha, encara que sigui poc. Què sóc? Amb què hi compto? Sóc pobre, limitat? Jesús multiplicarà pans i peixos per mostrar-nos que enlloc es pot comprar un pa que assaciï com ho fa Ell. Enlloc es podrà adquirir, ni per tot l’or del món, un pa com aquest: un pa que pot arribar a tothom, assaciar tothom. Aquest vespre és Aquest Pa de Vida qui surt al nostre encontre. Ho diu Jesús: Jo sóc el Pa de Vida; qui ve a mi no tindrà fam, i qui creu en mi mai més no tindrà set (Jn 6, 35).