US DEIXO LA PAU, US DONO LA MEVA PAU...

Dimarts V de Pasqua, 

20 de maig de 2014

Sant Bernardí de Siena

Ac 14, 19-28/Sl 144/Jn 14, 27-31a

Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Aquestes paraules de Jesús que ell mateix adreça als seus deixebles en el seu discurs de comiat abans de fer, com hem escoltat, allò que revelarà com ell estima el Pare i compleix el que ell li ha manat les retrobem en un moment de la nostra Eucaristia, en el ritu de la pau. Allà escoltarem: Senyor nostre Jesucrist, que diguéreu als apòstols: Us deixo la pau, us dono la meva pau, no mireu els nostres pecats, sinó la fe de l’Església, i doneu-li aquella pau i aquella unitat que vós vau demanar. I tot seguit ens donarem, ens desitjarem de tot cor la pau els uns als altres.

Aquesta pregària que fem com a capçalera del ritu de la pau m’ha portat ressons de les dues lectures que avui hem escoltat i m’han parlat de responsabilitat. Fixeu-vos que li demanem al Senyor que no es fixi en els nostres pecats (concrets, individuals o col·lectius), sinó en la fe de l’Església. És a dir, en tot allò de bo, de coherent, de sant que hi ha a l’Església (que és més del que ens pensem i del que surt als mitjans de comunicació perquè sol ser fet en la humilitat i en la discreció) i que, si filem prim, veurem que és do de Déu i signe de l’obra de l’Esperit Sant en el seu si. M’hi ha fet pensar en la primera lectura quan després de l’ensurt d’un Pau mig mort i de tots els paranys que Pau i Bernabé han passat i que hem estat escoltant en lectura semi-contínua aquests dies, els trobem sans i estalvis tornant a l’Església d’Antioquia on diu: Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells. I em vull aturar aquí perquè he mirat diferents traduccions i aquest amb ells és igual d’ambigu en totes. Un ho llegeix i diu: aquest amb ells fa referència, clar, a Pau i Bernabé. Ens trobem en una missa d’acció de gràcies pel que Déu ha fet a través dels dos apòstols. Però podem deixar-ho aquí? Antioquia és l’església on: Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni, l’Esperit Sant digué: “Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obra a què els he cridat”. Llavors, després d’haver dejunat i pregat, els imposaren les mans i els van acomiadar (Ac 13, 2-3). Antioquia era l’església de la missió, l’església que va assumir l’enviament de Bernabé i Pau a predicar l’Evangeli. Per tant, crec, podem dir que la missa d’acció de gràcies és no sols per a ells, sinó per a tota la comunitat, perquè és gràcies a tots que ells foren enviats, sostinguts en la pregària, el dejuni i segurament econòmicament per a fer el seu treball, que era el treball de tota la comunitat. Per tant, TOTA L’ESGLÉSIA ÉS IMPORTANT, i és això el que recordem també cada dia en la nostra Eucaristia en el ritu de la pau. No sóc jo, com a individu el protagonista, és tota l’església que m’acompanya, m’ajuda, em sosté a través de la pregària i l’administració dels sagraments i també a través de l’ajut concret: l’acolliment, el rentament de peus, el repartiment dels béns...

L’altre ressò són les paraules de Jesús que l’Evangeli afegeix al do de la pau per part del Mestre: No una pau com la que dóna el món. Penso que en la pregària del ritu de la pau no ho diem perquè l’Església ho ha assumit ja en totes les paraules i els gestos de la pregària Eucarística. La pau que el món dóna acostuma a ser la pau dels vencedors, la pau dels que s’imposen sobre els altres i, per tant, és una pau efímera, que ha d’estar sempre sobre avís, ja que quan el feble sigui fort poden canviar les tornes. La pau que dóna Jesús no és la pau del botxí sobre la víctima, és la pau de la Víctima que venç donant la vida perquè el món sàpiga, diu Jesús, que jo estimo el Pare i compleixo el que ell m’ha manat i perquè tinguem vida a desdir.

Amb el gest de la pau, repetit dia rere dia en la nostra Eucaristia, recordo la meva responsabilitat comunitària vers el proïsme i el model de vida que Jesús m’ofereix. Que els uns als altres ens donem sempre AQUESTA PAU!