Els
mitjans de comunicació són companys inseparables de la nostra quotidianitat. Sovint
ens plantegen la realitat com un gran escenari on els més qualificats i
brillants en pugen i baixen incessantment absorbint la nostra atenció. La immensa
majoria restem a baix, d’espectadors, perplexes de comprovar que la nostra
quotidianitat és avorrida, irrellevant, irrisòria.
Una
percepció semblant seria la de Bartimeu, el captaire cec de l’evangeli, que
passava la jornada al costat del camí, escoltant les veus i l’enrenou dels protagonistes:
els quantiosos vianants que diàriament travessaven Jericó, ja fos pujant a
Jerusalem, o creuant el riu Jordà, o remuntant la vall del Jordà, o descendint
cap al Mar Mort. En aquella concorreguda cruïlla de camins -un magnífic
escenari-, Bartimeu esdevenia un espectador passiu d’una realitat, de la qual,
només podia arreplegar-ne algunes engrunes en forma d’almoina.
Però
de sobte, Bartimeu trenca el seu conformisme de cec captaire i aixeca la veu: “Fill
de David, Jesús, compadiu-vos de mi!”. Ha escoltat que, per aquell camí que
no veu però que coneix, hi passa Jesús de Nazaret. Bartimeu no demana almoina,
demana compassió. No demana engrunes, demana de veure-hi. La seva gosadia, la
resistència a callar i, sobretot, la seva fe, provoquen el miracle.
Jesucrist
continua, d’una altra manera, caminant pel nostre món, disposat a fer miracles
si tenim la sensibilitat de reconèixer-lo, la gosadia de cridar-lo en veu alta
(quina vergonya!), la insistència a cridar-lo malgrat ens facin callar i,
sobretot, tenint fe en ell: creure que pot
transformar la realitat.
Aquest
Jesucrist és fàcilment accessible pels qui són com la “resta d’Israel” que
evoca el profeta Jeremies: una gentada immensa, són els qui callen i observen, els
qui escolten i reflexionen, els qui dormen i descansen a la nit, els qui no
compten ni es veuen...; com Bartimeu, com tants de nosaltres, Bartimeus del
segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada