Quan els pelegrins visitem la muntanya del Tabor l’associem amb l’episodi de la transfiguració, seguint una tradició bizantina. Però l’evangeli sols menciona “una muntanya alta”, sense més referències.
Aquesta muntanya alta és una clara evocació al Sinaí, la muntanya de les revelacions a Moisès i Elies. Seguint una altra tradició bizantina, identifiquem aquest cim amb el Djebel Musa -als peus del qual es construí el monestir de santa Caterina-, però no podem assegurar el seu emplaçament amb certesa.
Hem de reconèixer que no som capaços d’assegurar l’ubicació d’aquestes dues muntanyes, l’escenari de les principals manifestacions de Déu. La raó és definitiva: la revelació divina, inefable i expansiva, no es pot circumscriure ni delimitar. És a dir, no es pot encaixonar, ni arxivar, ni manipular, ni controlar. Mai més ben dit: gràcies a Déu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada