dimecres, 3 d’agost de 2011

Qui és el dolent? (Dimecres 18)

La lectura del llibre dels Nombres que hem proclamat ens dóna gat per llebre. Fa com aquell predicador que parlava de ruda en lloc de parlar d’alfàbrega.

Hem escoltat que els exploradors tornen d’inspeccionar la terra de Canaan amb la cua entre cames, i el poble plora amb grans crits tota la nit. La resposta de Déu és sorprenentment rigorosa: passaran quaranta anys pel desert i moriran tots els qui han murmurat i s’han revoltat. La reacció divina és massa simplista.

Ens hem perdut el més important, car la lectura té la gosadia de resumir dos capítols sencers en un fragment, escapçant que el poble d’Israel menysté Moisès i Aaron, i decideix canviar de líders. També pretenen apedregar Caleb i Josué que insisteixen de no tenir por i entrar a Canaan. És quan Déu apareix i posa ordre.

És cert que són capítols que desprenen fermesa, però el relat s’ha de llegir sencer, altrament els israelites semblen les pobres víctimes d’un Déu implacable, que als rigoristes els encanta de predicar, i als progressistes de refutar.