“El nostre pare és Abraham” -responen a Jesús els seus contemporanis jueus. “També ho és el nostre” -afegim posteriorment els cristians. “I el nostre” –arrodoneixen, per últim, els musulmans.
El diàleg interreligiós ens exhorta a no perdre de vista la filiació abrahàmica que aplega les tres religions monoteistes. No obstant, ens passa com aquells germans que, un cop mort el pare, es discuteixen, es barallen, i fins i tot s’enemisten definitivament entre ells a causa de l’herència.
Cadascun dels tres fills d’Abraham –jueus, cristians i musulmans- ens sentim els hereus més qualificats i els portaveus més dignes d’aquesta herència. Això no seria fonamentalment dolent sinó fos perquè, de retruc, volem ser els únics hereus i, al veure que els altres dos germans també reclamen la seva part, ens menyspreem, ens desqualifiquem, ens enemistem i arribem fins i tot a odiar-nos.
Pobre pare Abraham! Per una banda li professem orgullosos la nostra filiació i per l’altre malmetem la seva heretat amb baralles fraternes!
El diàleg interreligiós ens exhorta a no perdre de vista la filiació abrahàmica que aplega les tres religions monoteistes. No obstant, ens passa com aquells germans que, un cop mort el pare, es discuteixen, es barallen, i fins i tot s’enemisten definitivament entre ells a causa de l’herència.
Cadascun dels tres fills d’Abraham –jueus, cristians i musulmans- ens sentim els hereus més qualificats i els portaveus més dignes d’aquesta herència. Això no seria fonamentalment dolent sinó fos perquè, de retruc, volem ser els únics hereus i, al veure que els altres dos germans també reclamen la seva part, ens menyspreem, ens desqualifiquem, ens enemistem i arribem fins i tot a odiar-nos.
Pobre pare Abraham! Per una banda li professem orgullosos la nostra filiació i per l’altre malmetem la seva heretat amb baralles fraternes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada