Esquizofrènia moral (Quaresma 5)

“Qui no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. Es tracta d’una frase evangèlica que ha transcendit l’àmbit religiós per a convertir-se en una dita popular. De la intenció protectora amb què Jesús la pronuncia, a la intenció popular de justificar-ho tot, hi ha un ventall de possibilitats.

Aquesta diversitat interpretativa ja la trobem dins del Nou Testament quan parla del tema de l’adulteri. Els evangelis sinòptics són categòrics i el condemnen. També les cartes paulines i les cartes apostòliques. ¿Què passa, doncs, amb l’evangeli de Joan, que es manifesta comprensiu amb la dona adúltera fins al punt de posar en boca de Jesús: “Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més”? Per què aquí no es condemna l’adulteri? És més, per què Jesús neutralitza la pressió social? Es tracta, únicament, de posar en evidència la hipocresia col·lectiva en temes de moralitat?

Els temes de moral cristiana estan amarats de diversitat d’opinions, i també de polèmica entre diferents sectors creients. Una aproximació tradicional argumentaria que el relat joànic de la dona adúltera és, en tot el Nou Testament, l’excepció que confirma la regla i que la tradició catòlica ha estat sempre sense fisures en aquest aspecte. Una aproximació progressista subratllaria que aquest evangeli es fixa en la persona concreta i defensa el més desamparat, qüestionant un rigorisme moral que salvaguarda el més forts i condemna els més febles.

Una solució salomònica seria imaginar com reaccionaria Jesús, avui dia, davant de casos de moral cristiana. Per exemple: Què diria Jesús a un casat que s’ha separat i s’ha tornat a ajuntar? Què diria Jesús a persones que utlitzen anticonceptius? Què diria Jesús a una persona que ha avortat o que practica avortaments? Què diria Jesús a un capellà que ha abusat de menors? Què diria Jesús a un matrimoni d’homosexuals?

Els nostres temps ens ensenyen a respectar la persona, per tant, Jesús també la respectaria. També podríem dir que ben segur que trobaria el discurs adequat per cada cas. Però seguim sense respondre: ho acceptaria o ho condemnaria? Contestar a això com a creients és entrar novament en polèmica. El que sí està claríssim és que, per la nostra societat laica, l’única acció condemnable per la llei és la d’abús de menors. Les altres estan acceptades i tipificades legalment, per tant, protegides.

Reconeixem que posem massa temes junts en un mateix calaix, ja que tots ells mereixen comentaris detallats. La nostra única pretensió és subratllar l’esquizofrènia moral que patim molts creients entre una legislació i una realitat laica, i una doctrina i una tradició religiosa. Es tracta de dues realitats que es pronuncien molt i molt diferentment sobre els mateixos temes, i com més rigorista sigui el pronunciament d’uns, més rigorista esdevé la resposta dels altres. Aleshores nosaltres, segons el lloc on ens mourem, mostrarem un rostre o un altre d’aquesta doble personalitat que tenim en temes morals.

Sabrem trobar l’equilibri de Jesús? Quan diu “Tampoc jo no et condemno” ens exhorta a no condemnar a ningú. Quan diu “d’ara endavant no pequis més” ens exhorta a no perdre de vista la tradició religiosa i a saber dir les coses pel seu nom.