L’arbre que ens acompanya el Divendres Sant és, evidentment, el xiprer. La seva presència en els cementiris provoca que, espontàniament i equivocadament, l’associem amb la mort quan, en veritat, és un arbre que simbolitza la vida. La seva presència estilitzada, elegantment sòbria, irradia un silenci espiritual i desvetlla una atmosfera de respecte transcendent. La seva copa acabada en punxa, assenyala el cel immens, indicant-nos amb absoluta naturalitat el destí final dels humans.La creu de Jesús, malgrat faci referència a la mort i al fracàs, també està impregnada de vida. També iradia un silenci espiritual i té ressons de transcendència. La creu de Jesús, a diferència del xiprer, no assenyala únicament cap el cel: també s’obre pels costats, com una immesa abraçada a tots els humans.
La tradició cristiana, ja en els segles II i III, anomenà al.legòricament “l’arbre de la creu” el pal de la crucifixió de Jesús. Es tractava de contraposar teològicament a Jesús amb Adam, i la creu del calvari amb l’arbre del paradís: si aquest darrer ens portà el pecat i la mort, l’arbre de la creu ens porta la salvació i la vida. Aquesta expressió de “l’arbre de la creu” continua present en la litúrgia d’avui; així ho escoltarem en el moment de l’adoració: “Mireu l’arbre de la creu on morí el Salvador del món”.
Una llegenda medieval catalana sobre l’arbre de la creu explica que la seva fusta provenia, originàriament, d’un arbre brotat del sepulcre d’Adam i format per tres esqueixos: un de cedre, un de palmera i un de xiprer. Es tracta d’una evocació a la presència trinitària de Déu: el Pare representat pel magnífic cedre, el Fill representat pel digne xiprer i l’Esperit Sant per la prolífica palmera.
Constatem que el xiprer és associat, de temps antics, amb l’arbre de la creu i amb Jesús; però també el fruit del xiprer esdevé una al.legoria de la seva resurrecció. Fermament tancat en forma de pinya –com el sepulcre amb la pedra- s’obre donant llibertat a infinitat de petites llavors alades, que esdevenen fàcilment transportables pel vent. També el sepulcre obert irradia les llavors del Ressuscitat pels quatre vents.
Un altre detall: així com el xiprer s’utilitza, atesa la seva flexibilitat, de paravents dels conreus, l’arbre de la creu fa de paravents a la mort definitiva. Per dur i intens que sigui l’embat de la mort, l’arbre de la creu atura el seu cop i amoroseix els seus efectes. L’arbre de la creu protegeix la nostra mort reconduint-la vers un enllà de plenitud.
Per últim, el xiprer és un signe de benvinguda i d’hospitalitat en les antigues cases rurals. Igualment l’arbre de la creu és el signe per excel.lència d’una acollida divina incondicional, perenne i sense exclusions. Els dos lladres crucificats amb Jesús van ser els primers a experimentar-ho. Des d’aleshores, qualsevol ésser humà és alleugerit i abraçat per Déu si és capaç d’identificar-se amb l’arbre de la creu i amb el Crucificat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada