Mantinguem ferma la fe que professem

En què creuen els qui creuen, aquest és el títol d’un llibre de fa un cert temps. Era un intent de donar resposta davant d’un món secularitzat, on el fet religiós no té lloc, un paper. Intentava fer comprensible quines idees i vivències movien als creients. Avui en la litúrgia de la tarda sentirem: Mantinguem ferma la fe que professem. Però quina és aquesta fe, dit d’un altra manera, en què creiem, millor dit, en qui creiem?

Creiem en Jesús de Natzaret, el Fill de Déu. El Jesús que ens han transmès els Evangelis i on l’Església, nosaltres trobem la veritat, la vida, la pau, nosaltres mateixos. Avui però, mirem a Jesús i ens adonem que els seus ulls s’han tancat. Aquells ulls que han vist la multitud amb fam, que han plorat davant la mort de l’amic, que han transmès el perdó a Pere un cop l’ha negat. Aquests ulls avui s’han tancat.

Igualment les seves mans no es mouen. Aquestes mans que han beneit els infants, que han donat novament la salut, que han treballat, que han partit i repartit el pa. Avui estan fixades, clavades a la creu.

Seguim contemplant Jesús i mirem els seus peus. Aquests peus que són del missatger que porta bones noves, que han caminat sobre les aigües, que han estat rentats amb les llàgrimes de la pecadora i eixugats amb els seus cabells. Avui aquests peus també estan clavats.

La boca de Jesús guarda silenci, és eixuta per la set i el patiment. Aquesta boca que ha proclamat que el Regne era a prop i ha dit benaurats, que ha ensenyat ha dir ha Déu- Pare, que ha perdonat aquells que el crucificaven. Aquesta boca ja no té veu, Déu en Jesús, en el Fill guarda silenci. Un silenci que es reviu i es fa present en cada divendres sant.

No ens enganyem, no és fàcil mantenir la fe en un crucificat, en l’expressió màxima de la feblesa i la derrota. Però Jesús en ella ens dóna la prova d’amor, en la Creu ens dóna la força, i alhora una confiança, ja que aquesta creu demà serà plena de llum. La llum que prové de la Resurrecció. Per tot això els nostres ulls, la nostra boca, les nostres mans i els nostres peus han de ser avui els qui proclamin la Bona Nova, parlin d’Ell. Avui nosaltres mantenim ferma la fe que professem. La fe que Pau resumia dient: No vull saber res més que Jesucrist, i encara Crucificat.