dimarts, 23 de març del 2010

La ruta de l'Èxode (Quaresma 5. Dimarts)

Un dels llocs on la tradició bíblica situa la muntanya d’Hor, on va morir Aaron, és molt a prop de Petra. Des del capdamunt de les muntanyes de Petra, mirant a ponent, es veu el mont Hor solemne i desafiant. Al seu cim hi ha una capella musulmana que evoca la mort del germà de Moisès. Més a l’oest s’extén la planície de l’Arabà, un desert especialment inòspit per on –segons el llibre dels Nombres- feu camí el poble d’Israel.

Les queixes que manifesta el poble durant el sojorn desèrtic queden perfectament enquadrades en aquest paratge hostil de l’Arabà, i l’episodi de les picadures de serp i la reproducció d’una serp de coure s’associa amb les mines de coure de Funon o Fenan, ubicades a l’est d’aquest desert i visitables com a indret arqueològic.

Són diverses les descobertes arqueològiques que s’han fet en la vessant oest (israeliana) i est (jordana) de l’Arabà. És tracta de restes datades en l’edat de bronze, per tant prèvies o properes als episodis que ens narren els llibres del Pentateuc. Aquestes descobertes ens il·lustren les diferents rutes i les connexions que hi havia entre Egipte i Canaan en aquelles èpoques.

Cert que els relats biblics estan molt retocats per tradicions posteriors, però ¿per què no desvetllar l’interès, actualment desaparegut, per il·luminar aquesta ruta enigmàtica i apassionant?