divendres, 10 de juliol de 2009

Vigílies de sant Benet (Cròniques jerosolimitanes 2009-7)

Estem sopant. Son quasi les nou. Repiquen solemnes i templades les campanes de l'església de la Dormició, custodiada pels benedictins alemanys. Anuncien l'hora de Completes, la darrera pregària del dia, que precedeix la seva gran solemnitat de demà: sant Benet.
Ha estat un repiqueig llarg, atípic, poc habitual, que ha esdevingut agradós a l'orella i a l'esperit. Després, evocant el so de les campanes, hem recordat que exactament a les set i deu minuts, mentre resàvem, ha sonat la sirena que anunciava l'inici del Shabbat, el gran moment de repòs religiós i social jueu. També ens ha vingut a la memòria que, a mitja tarda, quan erem a la biblioteca, hem escoltat -més alts de l'habitual- els altaveus dels minarets que, com cada divendres, els pugen de volum per proclamar la seva diada festiva.
Hem somrigut, complaguts, d'haver assaborit, en poques hores de diferència i sense parar esment, aquesta diversitat de sons socio-religiosos. En aquesta ciutat, això esdevé quotidià.