dissabte, 11 de juliol del 2009

El peculiar silenci del Shabbat (Cròn. jerosolimitanes 2009-8)

És agradabilíssim assaborir un Shabbat en la part jueva de Jerusalem. La calma és completa i el silenci que es percep és molt singular.

No és el silenci que hi ha dalt d’una muntanya, majestuós i enervant.
No és el silenci de la pregària, concentrat i íntim.
No és el silenci d’un cementiri, agredolç i nostàlgic.
No és el silenci del mar, immens i melangiós.
No és el silenci del desert, aclaparador i desafiant.
No és el silenci de la nit, tranquil i relaxant.

El silenci del Shabbat és un silenci ambiental, natural, global; és un silenci manifestament religiós que ho impregna tot d’una suavitat perceptible pels sentits. Et sents rodejat d’un benestar càlid, dolç, amable. La veu i els gestos abaixen, instintivament i respectuosament, el to i la força. L’harmonia de l’univers sembla perceptible i accessible en aquesta jornada. És un dia destinat a badar.