dimarts, 14 de juliol de 2009

Olors... (Cròniques jerosolimitanes 2009-9)

Ens disposem a fer un itinerari per dins de la ciutat emmurallada amb un objectiu definit. L’iniciarem en la porta de Damasc i, passant pel mercat, l’acabarem en el Sant Sepulcre. Estarem especialment atents a les olors que anirem percebent. Serà un itinerari fonamentalment olfactiu.

Només començar, just en el dintell de la porta de Damasc, sentim la flaire mentolada, inconfundible, fresca i neta de la menta. Algun vianant, que no hem sabut distinguir, en portaria un manat en una bossa. L’olfacte ha superat a la vista.

Sortits del portal de Damasc, ja dins la muralla, baixem pels graons del carrer principal. Detectem una nova olor, més intensa, enganxosa, gastada, que entra per les narius i baixa fins a la boca de l’estòmac: és oli calent que fregeix falafels.

Enfilem el carrer de la dreta, que fa d’embut del carrer ample d’on venim. No donem, olfactivament, a l’abast. Primer una aroma avinagrada, pujada, altiva: es tracta d’olives i verdures macerades. Segon, l’efluvi volàtil, aromàtic i agradable de cafè mòlt amb una pessigada edulcorant de cardamón.

Després una aroma càlida, empalagosa i dolça de mel diluïda, l’ingredient fonamental de la pastisseria àrab. Immediatament, també una olor dolça, però artificial, química, buida, de llaminadures.
Ara notem una flaire consistent, concentrada, quasi embafadora, d’un ésser viu: és carn penjada, que contrasta amb una fragància neutra, impersonal, incisiva, de detergents. De nou percebem l’olor verda, estimulant i aromàtica de la menta i l’aroma discreta, fresca i qualificant del julivert.

Abans d’arribar al creuament amb la Via Dolorosa ens arriba la flaire marinera, salada i adherent del peix. Tot seguit ens delectem amb el regal olfactiu de les espècies, una olor que penetra més enllà de les narius i sembla adherir-se a la pituïtària, quasi fent-li pessigolles.

Per últim, una fragància a roses. Prové de l’oli perfumat que regalima de les llànties penjades damunt de la llosa de la unció, just a l’entrar en l’església del Sant Sepulcre. Una llosa impregnada d’aquesta fragància suau, delicadament penetrant i espiritualment recomfortant.