dijous, 16 de juliol de 2009

Ha plogut!!! (Cròniques jerosolimitanes 2009-10)

Sortim de casa a quarts de nou del matí. Mirem, com és habitual, el cel. Hi ha molts núvols. Qué bé -pensem-, avui fara menys calor! La presència de núvols porta, indefectiblement, que el termòmetre baixi i que la temperatura sigui més agradable però, de pluja, ni una gota. A l'estiu no plou mai.
A quarts de nou baixem en una camioneta, en direcció a Tel-Aviv, concretament anem a Ramleh, on hi ha tres centres penitenciaris. Estem asseguts al darrera del vehicle i el conductor ens diu que cauen gotes. Ens posem a riure, pensant que fa broma, però ens quedem callats i bocabadats contemplant com, una pluja suau, esquitxa el vidre davanter. És el primer cop que veiem ploure a l'estiu en aquestes terres!
No han estat dues gotes que han caigut, despistades, del núvol. La pluja ha durat uns cinc minuts. Tot un espectacle que, malauradament, no hem assaborit plenament per anar dins del vehicle. Quan hem arribat al centre penitenciari i hem trepitjat el carrer, petits bassals donaven testimoni de l'extraordinari i inusualíssim esdeveniment.
Interpretem -des de la fe- aquesta pluja com un signe celestial que ens acompanya en el que anem a celebrar en la presó: un intern iniciara avui, en una cerimònia, el catecumenat d'adults per a ser batejat la propera Pasqua.