Sortim, com tots els matins, a quarts de nou de casa. Som encara en el nostre barri jueu de Talbiyeh. Veiem en un passadís interior, que fa alhora de pati obert i d’accés a diverses vivendes, una dona pregant abans de sortir al carrer.
Està dempeus, de cara a la paret. Constatem que està orientada vers el Mur Occidental, també anomenat de les Lamentacions. És una jueva religiosa: porta faldilla llarga, camisa de màniga llarga, perruca i barret. Sosté en la mà esquerra el Sidur, el llibre ritual de les pregàries. Mentre prega balanceja delicadament el seu tronc endavant, com a signe que tota ella està pregant, incloent el seu cos.
Nosaltres també gosem, sovint, en el nostre trajecte diari, desgranar el rosari de la pregària del cor. L’entorn et convida amablement a fer-ho. A Barcelona no ens atrevim, ens fa vergonya...
Està dempeus, de cara a la paret. Constatem que està orientada vers el Mur Occidental, també anomenat de les Lamentacions. És una jueva religiosa: porta faldilla llarga, camisa de màniga llarga, perruca i barret. Sosté en la mà esquerra el Sidur, el llibre ritual de les pregàries. Mentre prega balanceja delicadament el seu tronc endavant, com a signe que tota ella està pregant, incloent el seu cos.
Nosaltres també gosem, sovint, en el nostre trajecte diari, desgranar el rosari de la pregària del cor. L’entorn et convida amablement a fer-ho. A Barcelona no ens atrevim, ens fa vergonya...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada