diumenge, 5 d’octubre del 2008

Hi ha de tot en la vinya del Senyor (Diumenge 27)

El refrany “Hi ha de tot en la vinya del Senyor” és una evocació, dins la tradició catalana, de les paràboles de les lectures d’avui. El profeta Isaïes utilitza la metàfora de la vinya per parlar d’Israel, que no sap donar bons fruits malgrat tanta sol.licitud i dedicació divines. El profeta es lamenta de la descura i la insensibilitat del seu poble, que no sap valorar la seva condició de vinya estimadíssima de Déu, ni es preocupa de fer fructificar els dons i privilegis rebuts d’ell. La conseqüència d’aquesta descura serà que la vinya quedarà malmesa i abandonada. Això és el que succeí poc després quan els babilonis devastaren el país i exiliaren a una part important de la població.

La paràbola evangèlica dels vinyaters homicides segueix una línia semblant. Els acusats coincidèixen, però varia l’acusació; si a Isaïes ho era la descura, a l’evangeli ho és l’afany d’apropiar-se de la vinya: oblidar-se de la condició de masovers i autoproclamar-se amos i senyors, arribant fins i tot a matar l’hereu per aconseguir els seus objectius. Una al.lusió evident de l'evangelista Mateu a la mort de Jesús. La conseqüència de tal comportament provocarà el canvi de masovers. Aquests versets són indiscutiblement apologètics, a favor de la primitiva communitat cristiana i en detriment del judaisme de tall fariseu, que marcava les pautes del judaisme després de la destrucció del Temple de Jerusalem l’any 70.

Si emmarquem les lectures dins del context de la vinya eclesial catalana hem de dir que les acusacions que fa Isaïes no ens serveixen per la nostra realitat actual. Opinem que si d’una cosa no és pot acusar a l’Església catalana és de descura i, si n’hi ha, és fruit de l'envelliment i de la incapacitat d’atendre degudament. Avui dia, en evident minoria, estem especialment atents, curosos i actius, potenciant al màxim les nostres energies i els nostres espais.

La paràbola dels vinyaters homicides sí que ens pot ajudar a llegir el nostre moment històric. Una acusació extraeclesial podria ser a la totpoderosa i omnipresent societat laica del benestar, que en pocs mesos, incomprensiblement, s’està convertit en societat del creixent malestar; on la pedra creient, rebutjada pels constructors d’aquesta societat, pot acabar coronant l’edifici.

Una acusació intraeclesial esdevé més complicada, però ens atrevim, humilment, a fer-la. Tot depèn del posicionament de cadascú, és a dir, si es pertany al col.lectiu de ceps progressistes o al col.lectiu de ceps conservadors. Uns i altres es miren amb recels, i uns i altres intenten que tots els ceps de la vinya siguin del seu mateix estil i donin els mateixos fruits. Uns i altres, quan adopten actituds prepotents, comportaments intransigents i llenguatge excloent i menyspreador, són susceptible de reprovació i malmeten la vinya.

Hi ha de tot en la vinya del Senyor”, diu el refrany: ceps progressistes i ceps conservadors. Podem afegir que “tot hi cap en la vinya del Senyor”, on la barreja de raïms, procedents de diferents classes de ceps, ajuda a diversificar i a qualificar-ne els fruits, produïnt vins i caves capaços de contentar diferents paladars i diferents sensibilitats.