Compliré aquella promesa (Diumenge 1r Advent)

“Compliré aquella promesa que tinc feta a la casa d'Israel i a la de Judà”. El profeta Jeremies ho posava en boca de Déu respecte el naixement d’un plançó de la casa de David. El profeta recorda el compromís diví de renovació messiànica a través d’un descendent del rei David, el qual actuarà amb justícia i bondat, que són els principis que han de regir els governants de qualsevol àmbit. Però complir les promeses és una exclusiva de Déu, els humans les anunciem però no sempre les complim perquè les circumstàncies externes i les motivacions personals són factors decisius. Però Déu, en virtut de la seva aliança amb Israel, compleix fidelment les seves promeses, però no quan nosaltres volem, sinó quan ell ho creu oportú. Ens ho corroborava el salmista quan deia: “Tot l'obrar del Senyor és fruit d'amor fidel per als qui guarden la seva aliança”.

Sant Pau escrivia als cristians de la ciutat marítima de Tessalònica, posant-los sota el paraigua protector del Senyor Jesús: primer, com a vincle col·lectiu d’amor fratern i, segon, com a estímul personal a la netedat de cor. Tot plegat per estar preparats per la seva vinguda final: “el dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà amb els seus sants.” L’apòstol exhortava a avançar en un comportament digne per acollir aquesta vinguda: “Vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d'agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu encara més”. Això també val per a nosaltres, que continuem esperant aquesta vinguda definitiva que segueix reclamant un comportament digne.

L’evangeli de Lluc també presentava Jesús referint-se a la fi dels temps. Enmig de terrabastalls còsmics apareixerà la figura del Fill de l’home, el jutge de la fi dels temps, el mateix Jesucrist, que ho posarà tot a lloc de manera definitiva. Malgrat l’espectacularitat dels esdeveniments la por no ens ha d’arribar al cos, o no més del necessari. Així ho aclaria Jesús: “Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats”. I perquè visquem l’esdeveniment sense pors i com un alliberament també ens deia: “Estigueu atents sobre vosaltres” i també: “Estigueu alerta pregant en tota ocasió”. En definitiva, es tracta de viure de manera activa la nostre fe, bo i confiant que la nostra historia present i futura és a les mans de Déu. Aleshores, les pors no hi tenen cabuda. Aleshores, la fi dels temps que vingui quan vulgui perquè no ens agafarà despistats.