CONFIAR O DESCONFIAR?

Hi ha un escriptor i pensador nord-americà que ha fet un llibre titulat: “La tirania del mèrit”. És una crítica d’una de les actituds centrals de la cultura dels Estats Units i de gairebé tot el món occidental. Fa una crítica del mèrit. I el tema central és que a la nostra societat hi ha com un lema que encara que no es digui està en l'inconscient: “Si treballes fort, si t’hi poses, te’n sortiràs”. Allò que diem en català: “Si vols, pots". Lluita i ho aconseguiràs.

Jo crec que aquesta frase,  a molts moments és bona, fa bé, perquè entre nosaltres, abunda, també, molt el victimisme i el donar la culpa als altres. Però s’ha d’anar en compte perquè, si tot depèn de l'esforç i fracassa, resulta que els fracassats, no només s’ho passen malament, sinó que són considerats tontos i, fins i tot, culpables, per no haver fet el que, esforçant-se, haguessin pogut aconseguir. Es culpabilitza el fracàs. Qui fracassa és culpable. I amb això s’ha d’anar molt en compte.

El cristianisme, la fe, Jesús, ens diuen que el que mou la vida de l’home no és un esforç titànic de tirar les coses endavant. Certament, això té un lloc important en la nostra fe, però no central. Quina és l’actitud central en el cristianisme? No és l’esforç meu. I ho diu molt clar sant Pau. I ho dirà molt clar Jesús. És la fe, la confiança. “Ves, la teva fe t’ha salvat”, diu Jesús.

 La fe. En un món nostre tan desconfiat, confiar és molt difícil. Desconfiem de tot i de tothom. Hem fet un món totalment xuclat per la desconfiança. Els historiadors , cada dos per tres, ens van mostrant el costat fosc de  tots els personatges històrics, que teníem per herois. Ja no hi ha herois, hi ha hipòcrites, fal·laços, corruptes... A la història, tots els personatges els estem desqualificant, per tant, molts historiadors ens porten a desconfiar de tot i de tothom. Fins i tot de la ciència no ens fiem, que és l’únic déu que encara trontolla però es manté. Ara fins i tot es veuen contubernis dins de la ciència i, segurament que deu haver-hi més d'un, però desconfiem de tot, i la desconfiança és vista com l'actitud més  intel·ligent i madura davant la vida.

Però pel cristià, sense deixar de ser lúcid,  confiar, tenir fe, és una actitud que porta a reeixir en la vida, que porta a la vida. “Ves, la teva fe t’ha salvat”, diu Jesús. És la confiança bàsica, conscient o inconscient en Déu. El nostre món no és un món que hagi caigut per atzar, o fruit del caos. El nostre món està creat per Algú que estima,i que té una finalitat. El nostre món està en mans de Déu. La història està en mans de Déu. La meva història està en mans de Déu. La nostra fe ens diu que, fins i tot, les coses més dolentes que ens poden passar, Déu les reverteix en bé d’aquells que confien.

El cec Bartimeu, que estava vora el camí de Jerusalem ,  era dels qui formen part del grup dels fracassats. Estava al marge del camí. Al marge del camí de la vida. Tant és així que no simplement era cec sinó que segurament sobre ell pesava aquella pregunta que es troba a l’evangeli de sant Joan i que ens parla d'un altre cec: “Qui ha pecat, ell o els seus pares?”La ceguera era considerada un càstig pel pecat.  Per tant, ell no podia fer res, no podia sortir-se’n. És com la nostra vida, som cecs davant de la nostra pròpia vida, i per molt que ens esforcem, la salvació, la llum no poden venir del nostre simple esforç.

Per això al cec  li queda una única cosa on agafar-se, la confiança en Jesús, que el cec Bartimeu la transforma en pregària: “Jesús, Fill de David, tingueu pietat de mi”. I la pregunta de Jesús, que és també dirigida a nosaltres: “Què vols que et faci?” Què és el que realment demanem a Jesús? La resposta del cec era ben concreta: “Que hi vegi”. Això és el que li hem de demanar a Jesús: Uns ulls que vegin la vida com Déu la veu,  uns ulls que vegin el món com Ell el vol; uns ulls que vegin des de la tendresa d’algú que estima. Que hi vegem amb uns ulls d'un cor net.

Pensem, però, que l’èxit no és cap criteri cristià. Un pot tenir molt d’èxit i estar ben lluny de l’evangeli. Nosaltres seguim, confiem, en un fracassat. Com pregarà Joan Sales a Jesús: “Vençut, Tu has vençut”. I és quan recolzem la nostra vida amb confiança a les mans de Déu, en les mans de Jesús, que ha fracassat segons els nostres criteris, però ha vençut definitivament en el més profund  de la nostra vida. En ell confiem, en ell veiem la llum de la presència de Déu, el sentit de la nostre vida, de la història i del món que queda revelat en la mort i resurrecció del Senyor Jesús. En Ell s'ha revelat l'amor de Déu.

Homilia diumenge XXX durant l’any
Fra Jacint Duran
27 d’octubre de 2024