“Porta'm, si et plau, una mica d'aigua per beure”, era la petició del profeta Elies a una viuda de Sarepta. Veient la seva disponibilitat, Elies aprofita per demanar-li també un tros de pa. Però la resposta que rep és una lamentació, perquè el seu rebost és a punt de tocar fons. Però malgrat l’extrema precarietat, la vídua fa cas del profeta perquè li ha anunciat, en nom de Déu, que el pot de farina i el setrill d’oli no s’extingiran fins que torni a ploure i la contrada doni els seus fruits. El gest de la dona, que és literalment treure’s el pa de la boca per donar-li al profeta, no té preu, perquè tot i l’extrema precarietat, manifesta una confiança total en Déu i en les paraules del profeta. Quan la necessitat ens assetja, hem de reconèixer que és molt difícil reaccionar com aquesta vídua.
La convicció de fe d’aquesta dona la proclamava el salm responsorial quan cantava aquesta estrofa: “El Senyor dona pa als qui tenen fam” i també: “Manté les viudes i els orfes”. Creure això fins a les darreres conseqüències és treure una nota ben altra en l’examen de la fe.
L’evangeli de sant Marc explicava una crítica de Jesús als mestres de la Llei. No perquè fossin dolents, sinó per fer ostentació de la seva autoritat moral i religiosa sobre el poble. “Són els qui seran judicats més rigorosament”, declarava Jesús, que posava com exemple de comportament una viuda pobra que lliurava al tresor del temple el poc que tenia. Ella serà judicada amb benevolència, seria la conclusió malgrat l’evangeli no ho digui.
La carta als Hebreus, referent al judici, deia: “Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici”. L'escrit vol subratllar la importància de fer les coses una vegada i amb convicció, que en el cas de Jesús no va ser oferir-se molts cops, sinó només un i per prendre damunt seu els pecats de tots. Aquesta és la grandesa de Jesús, que amb un gest personal de lliurament complet, ens ha purificat el cor i la consciència, obrint-nos un camí espiritual que ens acosta a Déu sense fer giragonses perquè, com deia la carta: “s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu”. Confiem plenament en aquest emplaçament celestial de Jesucrist, aleshores la mort i el judici ens seran benèvols si hem fet com la viuda de Sarepta i la viuda del temple
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada