“Sereu batejats en l’Esperit Sant”. Ho deia Jesús Ressuscitat –en els Fets dels Apòstols– adreçant-se als deixebles abans de pujar a les altures. Aquest bateig en l’Esperit Sant el commemorarem diumenge vinent en la solemnitat de la Pentecosta, i esdevé la conseqüència directa de l’ascensió de Jesucrist al cel que commemorem avui: un esdeveniment està estretament unit a l’altre.
Però no hem d’imaginar-nos l’ascensió de Jesucrist com el viatge d’un coet que s'enlaira cel amunt, sinó com un recorregut triomfal que culmina en un tron celestial on ell és coronat. L’antífona del salm responsorial que hem repetit, identificant-se amb Jesucrist, ho descriu magníficament: “Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor”.
La carta als Hebreus descriu l’itinerari celestial de Jesucrist amb tons litúrgics: com l’entrada solemne al santuari del cel, on Déu està assegut com a rei de la glòria en el seu espai més íntim. La carta als Hebreus també explica que Jesucrist realitza una acció fonamental dins del lloc més sant del santuari: presentar la seva sang com expiació dels pecats una vegada per sempre. Per aquesta raó “ens obre un camí nou i viu” al cel, on ell ens espera com a “gran sacerdot a la casa de Déu”. Aquest llenguatge ambientat en la litúrgia jueva del Dia de l’Expiació o Yom Kippur, el podem explicar amb una imatge més senzilla: Jesucrist ens llença una corda des del cel per pujar amb ell, i nosaltres hem de fer-nos dignes d’agafar la corda, hem de lligar-nos ben fort a ella i deixar-nos enlairar per Jesucrist que ens ha precedit en aquest camí celestial.
És el que el final de l’evangeli de Lluc continuava explicant sobre Jesucrist: “Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap el cel”. Però l’evangeli també anunciava la vinguda de l’Esperit Sant: “Us enviaré el do que el Pare ha promès”. Per aquesta doble raó els deixebles “plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada