“Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia”. Aquest és el magnífic encapçalament de la carta que els apòstols i preveres reunits a Jerusalem enviaven a les primeres fornades de cristians de matriu no jueva. Ho escoltàvem en la primera lectura dels Fets dels Apòstols. El motiu de la carta és la resolució d’un conflicte provocat per imposar els antics costums de la tradició jueva a aquells nous cristians. La decisió dels primers dirigents eclesials va ser de respectar les noves idiosincràsies i sobretot tractar de germans a aquells nous cristians, és a dir, confraternitzant amb ells. Els conflictes i les disputes eclesials, fins i tot els menyspreus i les persecucions han estat una constant en la història de l’Església; si ens succeeix això és perquè oblidem aquest encapçalament tan alliçonador de la carta que saluda i considera els altres creients com a germans: això neutralitza les ganes d’imposar les idiosincràsies particulars i evita de caure en autoritarismes. Aquest encapçalament de la carta que expliquen els Fets dels Apòstols esdevé una gran clau de resolució de conflictes interns al tractar els altres creients en Jesucrist com a germans ‒no com a enemics o com a rivals‒, malgrat la gran diferència de tarannà i de mentalitat que pugui haver entre nosaltres.
El fragment de l’Apocalipsi de la segona lectura respon fent un pas endavant als conflictes externs que sofrien les primitives comunitats cristianes: enmig de les persecucions de l’imperi romà, l’Apocalipsi encoratja els fidels a la resistència, fins i tot al martiri, anunciant i recreant una nova Jerusalem plena de la glòria de Déu i il·luminada per Jesucrist on la tradició jueva i l’Església naixent conviuran plegades. Presentar un futur victoriós i amarat de glòria esdevé un encoratjament a un present amarat de dificultats.
Per últim, el discurs teològic de Jesús en l’evangeli de Joan brilla com un far, exhortant a estimar-lo i explicant la seva estretíssima vinculació amb el Pare i l’Esperit Sant com a pal de paller teològic del cristià. Com a complement pràctic, Jesús assenyala: “Que s’asserenin els vostres cors. No us acovardiu”. Serenitat i gosadia són fruits directes de la vivència de fe que ens sostenen quan els conflictes interns i externs ens encerclen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada