“Sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües”. Ho escoltàvem en la lectura dels Fets dels Apòstols, en boca dels jueus de tot el món arribats a Jerusalem per celebrar la festa de Shavuot, la commemoració del lliurament de la Torà a Moisès dalt del Sinaí. Els protagonistes de proclamar les grandeses divines en tantes llengües eren els deixebles de Jesús. L’escena de la vinguda de l’Esperit Sant que expliquen els Fets dels Apòstols la introdueix una ventada violenta i llengües de foc individualitzades que expressen la intensitat de la presència divina. Les conseqüències són que els deixebles “quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal i com l’Esperit els concedia de parlar”. No sabem si en l’esdeveniment hi havia jueus procedents de Catalunya que escoltessin els deixebles parlar en la seva llengua, però sí que podem afirmar que al segle III ja hi havia comunitats cristianes organitzades a Catalunya; perquè aquest és el missatge del do de parlar llengües: la irradiació de la Bona Nova de Jesús a tots els pobles i llengües.
Per aquesta raó, sant Pau, un cop fundades les primeres comunitats, escriu als cristians de Corint afirmant l’obertura de mires que cal tenir amb els nous membres: “Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus o lliures, homes i dones hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos”. Es tracta d’una unitat construïda sobre una magnífica diversitat que no fa diferències ètniques, ni socials ni de gènere. Aquesta és la gran utopia del cristianisme i que els batejats en el nom de Jesús no podem oblidar, perquè “a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit”.
L’escena que expliquen els Fets dels Apòstols amb la ventada, les llengües de foc i el do de llengües esdevé la confirmació espectacular i pública de l’experiència privada del capvespre del dia de Pasqua que hem escoltat a l’evangeli de Joan: “quan els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por”. Jesús Ressuscitat se’ls manifesta dient-los dues vegades: “Pau a vosaltres”, però sobretot alenant damunt d’ells i dient: “Rebeu l’Esperit Sant”. Aquest Esperit Sant lliurat en la intimitat es converteix en la Pentecosta en una explosió espiritual que arriba als nostres dies: vint i un segles després els cristians d’arreu del món continuem commemorant aquest esdeveniment animats per la presència de l’Esperit Sant enmig de les nostres celebracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada