“Compartia amb els homes les meves delícies”, era la frase final del discurs que la saviesa divina realitzava en el llibre dels Proverbis. Una saviesa engendrada per Déu i que l’acompanyava en el seu procés creador; una saviesa que jugava a la seva presència i que compartia –i segueix compartint– les seves delícies amb els humans. Aquest discurs meravellat de la saviesa divina que canta l’ordre i la bellesa de la creació inclou la relació amb els éssers humans, quelcom importantíssim que ha d’alegrar-nos enormement per formar part de la roda dels designis divins.
Per això el salmista, sentint-se part d’aquesta harmonia li pregunta a Déu amb admiració: “Què és l’home perquè us en recordeu? Què és un mortal perquè li doneu autoritat?”. Són preguntes que no necessiten resposta perquè el rellevant és la reflexió fascinada que les ha suscitades.
També sant Pau, escrivint als cristians de Roma, evoca les meravelles que Déu ha realitzat amb els humans a través de Jesucrist i de l’Esperit Sant. Afirma realitats molt transcendents per la nostra existència dient que: “estem en pau amb Déu gràcies a Jesucrist”. Davant Déu sempre som en deute, però el sentim proper gràcies a Jesucrist; i gràcies a Jesucrist compartim les delícies divines, com explicava la primera lectura. Per aquesta raó l’apòstol és capaç de dir: “fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció”, una afirmació que brolla d’aquesta confiança de sentir-se molt a prop de Déu, que “donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor”, acabava dient sant Pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada