dijous, 5 d’agost del 2021

Aliment celestial constant (Diumenge 19)

Murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel”. Diumenge passat, els israelites murmuraven contra Moisès i Aaron perquè els faltava aliment en el desert. Avui, segueixen les murmuracions, ara contra Jesús, com hem escoltat en l’evangeli. “No murmureu entre vosaltres”, remarca Jesús, exhortant a creure en ell i proclamant-se com el camí més natural i directe per accedir a Déu seguint la tradició del seu poble: “Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après venen a mi”.

Nosaltres, des de petits, també hem sentit l’ensenyament del Pare i l’ensenyament de Jesús, i a més, l’ensenyament de l’Església. Per aquesta raó, hem d’obrar en conseqüència i, com deia la carta als Efesis: “No entristir l’Esperit Sant”. Que els batejats no entristim l’Esperit Sant es concreta, a nivell humà, en fugir de: “tot mal humor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria”. A nivell de fe, el llistó encara puja més, i es concreta en perdonar-nos com Déu ens perdona, en ser fills dignes del Pare del cel, en estimar com el Crist ens estimà.

Per últim, el llibre primer dels Reis ens explica un episodi dramàtic que es resol amb la intervenció divina. El profeta Elies, perseguit a mort i fugint al desert, demana a Déu que li prengui la vida: “Ja n’hi ha prou Senyor, preneu-me la vida”. La seva capacitat de resistir ha arribat al límit. La seva confessió té resposta: un àngel el desvetlla i el nodreix dues vegades, espiritualment i físicament: “Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer”. Envigorit per dins i per fora, el profeta caminarà fins a la muntanya de Déu, on rebrà revelacions importants. També nosaltres, quan defallim, sigui físicament, espiritualment, o mentalment, perquè tot està barrejat, ens cal, en primer lloc, reconèixer-ho. En segon lloc, hem de confessar obertament el defalliment, com fa Elies, com ha fet la gimnasta nord-americana Biles en els Jocs Olímpics. En tercer lloc, hem de deixar-nos proveir i encoratjar pels àngels, però sobretot deixar-nos proveir i encoratjar per Jesucrist que ens diu: “Jo soc el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre”. Tot seguit ho podrem assaborir amb el pa eucarístic.