“Compliu, guardeu, poseu en pràctica” són els verbs més repetits en el fragment del llibre del Deuteronomi que hem escoltat. De fet, si llegíssim el Deuteronomi sencer ens adonaríem que continuen sent els verbs més repetits. La insistència en observar els manaments lliurats per Iahvè dalt el Sinaí és perquè Israel esdevingui un poble assenyat i intel·ligent. També perquè gaudeixi de la proximitat divina. Així ho expressava la lectura. El llibre del Deuteronomi vol conscienciar els israelites del gran valor social i religiós dels decrets i les prescripcions de la Torà, que el seu compliment implicarà beneficis socials i religiosos de tota mena, i que el seu incompliment implicarà desastres de tota mena. Així de clar parla el Deuteronomi.
“L’heu de posar en pràctica”, ressaltava també la carta de sant Jaume, referint-se a la paraula divina. Una paraula que té el poder de salvar, especificava. La carta insisteix que no ens limitem a escoltar aquesta paraula, sinó que la posem en pràctica. Ho concreta sense embuts dient: “La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món”. La carta de sant Jaume, com el llibre del Deuteronomi, insisteixen molt en la praxi com a testimoniança de la nostra fe. Antic i Nou Testament es donen la mà en aquest sentit.
L’evangeli també plantejava un debat sobre la praxi religiosa, en concret sobre les purificacions rituals amb aigua, pràctica que la tradició jueva manté per viure la seva religiositat en qualsevol moment del dia. Igualment fa la tradició cristiana, proposant pràctiques rituals que ajudin a viure la fe en la quotidianitat. El problema que Jesús discuteix no és la inutilitat d’aquestes pràctiques. Com a bon jueu practicant, Jesús no les qüestiona, sinó que les posa en el lloc que els correspon, que és de complement. Per això sentencia: “Abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes”. Jesús qüestiona que el complementari es mengi el que és prioritari. Aquesta crítica als seus contemporanis, Jesucrist la continua fent des de les altures a les esglésies cristianes: amb tants segles de tradició, hem establert prescripcions i rituals amb la bona intenció de contribuir a la purificació interior, per posar els nostres pensaments, sentiments i accions tothora en Déu. Si oblidem aquesta finalitat, aleshores la praxi cristiana serà pura parafernàlia, pràctiques buides de contingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada